Un pont per construir història
Dimecres, 20 de juliol de 2022- Ximo Puig
Una, dos, tres, quatre, cinc. I així, fins a seixanta-vuit. Seixanta-vuit revoltes de traçat perillós entre el Barranc de la Bota i la Torreta. Eixe camí ha format part de la vida quotidiana dels morellans, de tots els veïns dels Ports i de l’experiència viatgera dels nostres visitants. Era un fet limitador per a la nostra seguretat i el nostre progrés. Eixes seixanta-vuit revoltes eren, també, un agravant real i psicològic que aprofundien la sensació d’aïllament geogràfic i de distància amb la resta del territori valencià. Que ens separava de molts llocs com una prolongació imaginària de la muralla gòtica que encercla els carrers de Morella.
Des del segle passat, la transformació viària de la N-232 ha estat una reivindicació primordial. L’altre dia ho recordava amb uns periodistes: quan a la dècada dels vuitanta treballava al diari Mediterráneo, i després d’haver fet tants viatges per eixes revoltes en el Leyland roig de mon pare, ja vaig escriure sobre la necessitat i la urgència d’aquesta infraestructura per a la comarca. Aquest estiu, per fi, es fa realitat aquest somni, una vella i justa reivindicació atesa pel Govern d’Espanya amb la complicitat de tantes persones i defensada per una societat civil que mai va defallir.
La infraestructura que ara començaran a utilitzar milers de ciutadans, gràcies a l’esforç de molts enginyers i treballadors, és molt més que la resposta encertada a un repte tècnic impressionant com era salvar el barranc de la Bota i la resta d’obstacles que presenten les revoltes del Port de Querol. És la superació definitiva d’un entrebanc als nostres lligams afectius, comercials o administratius amb altres indrets. És, també, la millor resposta pràctica –la política útil que transforma realitats, i no les teories de manual– davant del repte demogràfic que el despoblament planteja a les nostres terres.
Els Ports és la comarca més deshabitada de la Comunitat Valenciana, amb menys de cinc persones per quilòmetre quadrat. La nova carretera serà un punt d’inflexió en la història d’unes terres on serà més fàcil i còmode viure i treballar, o fins i tot treballar fora i mantindre ací la residència habitual. En eixe sentit, marcarà un abans i un després per al desenvolupament de la comarca i del nord del territori valencià com a eix econòmic i social més dinàmic.
Per tant, guanyem en seguretat, en temps i en cohesió territorial. I ho fem amb respecte màxim pel territori, perquè la solució escollida actua sobre espais que ja estaven afectats per l’anterior traçat i protegeix al màxim un indret amb gran valor ecològic, paisatgístic i sentimental per als fills d’aquestes terres.
Hi ha una frase de Newton, malauradament vigent, que diu: “Les persones construïm massa murs i insuficients ponts”. Ho va escriure fa més de 300 anys. Ara, per fi, després de tant de temps amb seixanta-vuit revoltes que actuaven com un mur real i mental, Morella i tota la comarca estrena un pont. Un pont que ens connecta cap al futur i que enderrocarà vells murs del passat. Un pont físic que alçarà nous ponts afectius, econòmics i territorials. Res, mai més, tornarà a ser igual.
