Matarranya

L’arbitratge – Mihaita Marius Haghiac

Vall-de-roures, 17 d’abril de 2019

IMG_7871 copia

Mihaita Marius Haghiac (Vaslui, 1986) va arribar al Matarranya per casualitat. No volia fer la mili. Era jove i volia l’aventura. Així que va fer maletes, va partir de la seua Romania natal i va acudir de visita a Pena-roja de Tastavins, on vivia un tio seu. Catorze anys després ja es considere de Vall-de-roures i és la figura més important de l’arbitratge al Matarranya. La cultura va ser un xoc frontal i la llengua un penal en contra que mai li van impedir arribar a arbitrar a segona B.

Com vas començar al futbol?
Va començar tot pel CF Valderrobres, vaig jugar aquí molts anys i gràcies a una molt bona amiga, la Rocío Zapater, em va comentar sobre el món de l’arbitratge. Jo ja estava a este món perquè ho havia fet des de més xiquet, però ella em va animar.

Vaig jugar 4 anys al Valderrobres i quan m’ho vaig deixar, vaig començar l’arbitratge. Durant una temporada vaig combinar les dos coses però no era gens fàcil. Sempre m’ha agradat el futbol i arribe un punt que dius “vaig a seguir” però la vida del futbolista s’acabe prompte. Així que d’esta manera podia seguir gaudint del futbol i anant pels camps d’una altra manera.

Per a formar-te com a àrbitre que vas haver de fer?
Es fan cursets d’àrbitres per a començar. Després, igual que tot, va per categories. Vas fent exàmens, vas fent proves i vas obtenint informes. Depén del temps que dediques i el molt que t’agrado, tens opcions de pujar o no. Hi ha cursos que es fan per la zona si hi ha demanda de gent, de fet, en els últims anys n’han fet uns quants. Sinó, la majoria es fan a Saragossa.

Quan vas començar d’àrbitre, com funcionava?
Això és igual que tot, al principi no saps per on emprendreu. Ser àrbitre no és fàcil perquè la gent et diu de tot. El curset el vam fer 12 i ara en quedem 2 després de 10 anys. A més, hi ha molta pressió i sinó la saps aguantar, és normal caure. Al final, te vas acostumant i a base d’experiència i del que veus, pots millorar.

T’has trobat en algun cas complicat que recordes especialment?
Sí, cada cap de setmana és diferent, uns més que uns altres, però sí, he tengut partits molt difícils dels que m’enrecordaré tota la vida. Un d’ells va ser a Mequinensa, vam haver de sortir com vam poder però forme part d’este món i ho has de fer.

___________________________________________________________________________________________________

Hi ha vegades que és més difícil arbitrar als xiquets que als grans. Els pares són molt guerrers.

___________________________________________________________________________________________________

Has arbitrat femení també?
També. Vaig arbitrar fins a primera femenina fa uns quatre anys. Encara no estava la lliga Iberdrola i ara també vaig quan puc. Depén on t’envien. És veritat que cada vegada es normalitze més. És més normal veure una dona jugant o arbitrant. Fa 10 anys en veies però no tantes. Ara al comité hi ha moltes més dones. Fa anys sí que era diferent.

En este món teòricament has de pitar de tot: xiquets, sènior i femení. Hi ha vegades que és més difícil als xiquets que als grans. Els pares són molt guerrers, però al final t’acostumes i després de tants anys… va bé. Sobretot, els xiquets són els de la zona i et coneixen, saben qui eres i com pites.

Tu has arribat a arbitrar a segona B, com és el camí per a arribar fins aquí?
L’escaleta és fotuda des d’aquí per la zona. Està tot centralitzat, només cal veure que al Baix Aragó hi ha molt pocs àrbitres. Tot el que és el centre està a Saragossa i aquí estem una miqueta oblidats. Ara ha canviat una mica gràcies a la delegada que tenim.

Jo formo part de la delegació d’Alcanyís però si estàs a Saragossa, és molt més fàcil fer amistats i conéixer gent. Moltes vegades vaig als cursos i em pregunten que d’on sóc, dic que de Vall-de-roures i em pregunten que on està.

Ser àrbitre també comporte tenir una bona forma física no?
Això és el principal. Si no ho tens, no passes les proves. I si no passes les proves, et baixen de categoria. Estes proves s’han de fer dos cops a l’any, proves, físic i informes.

IMG_7737 copia

La teua visió de l’arbitratge ara canviaria si entrasses altra vegada al camp?
Sí, ara saps les dos posicions. Una l’has jugat i l’altra l’has patit. Clar, canviaria. Abans només de jugador pots dir-li de tot a l’àrbitre, penses que tens raó i ara, després de fer les dos coses, entenc les dos parts, a jugadors i a àrbitres. Seria molt més comprensiu.

Hi ha moltíssims jugadors, sobretot a les categories de la zona o inclús a tercera, que no se saben les regles del joc o que et demanen coses que no saben. Nosaltres el primer que hem de saber són les regles del joc i cada any es van modificant i corregint. Sempre hi ha novetats i has d’estar al dia sobre cada modificació.

Continues arbitrant als equips de la comarca, és més complicat arbitrar-los a ells que a categories superiors?
Bastant més complicat perquè et trobes a jugadors de la comarca i la confiança no és molt bona. Als equips de la comarca intento arbitrar lo menys possible, però sempre te toque. Ho intento solucionar com puc però aquí vaig i com si fórem amics de tota la vida. És molt més complicat però s’ha de fer.

Això sí, per molt que es parle o es discutisquen, no s’arribe a més. En eixe moment sempre es vol guanyar. L’àrbitre ho veu d’una manera i jugadors i entrenadors d’una altra però no s’arribe a més. És normal que la culpa sigui pa l’àrbitre. Jo he tengut casos de veure equips perdre 7-0 i donar la culpa a l’àrbitre. Si ho penses lògicament, ja veus que no té cap sentit. Per molt mal que ho haja fet l’àrbitre, un 7-0 no pot ser tota la culpa d’ell.

Aquí a la zona has de tindre sang freda. De totes maneres, quan entres al camp has de fer tot el que saps.  Al, sortir, si vols, farem una cervesa, però dins del camp s’ha de desconnectar. Fins i tot als meus cosins els vaig expulsar d’un partit. Amistats les que vulgues, però el millor que hi ha és ser imparcial e intentar fer-ho el millor possible.

És una professió molt criticada i poc agraïda pels aficionats, t’afecte personalment o al teu voltant?
Sí. A vegades, depén com acabe el partit o com t’ha sortit, vens a casa i la meua dona em pregunte perquè em veu afectat. O quan veus que no has tret bona nota, no t’ha sortit les proves o t’han insultat tant que dius “m’ho deixo“, però quan passe una setmana i no ho fas, et falte algo.

Per què continues arbitrant?
Perquè he aconseguit lo meu objectiu d’arribar a tercera i mentre que puga intentaré aguantar a la categoria. Mentre que estic aquí, he d’aguantar tot el que puga. Al final, com més puges, veus altres coses, més nivell, viatges bastant, coneixes gent nova i una altra manera de jugar a futbol. Per exemple, a segona B veus un futbol professional i enganxe.

És com tot, això és veritat, el temps passe pa tots i l’edat done pal que done. Arribes a un punt que no pots pujar més per l’edat però estic content d’aconseguir això, ja que no ho esperava quan vaig començar.

IMG_7802 copia

No jugues mai a futbol ja?
Ho intento, sobretot a l’estiu que no vaig a arbitrar. Durant la temporada no em done temps, sinó, ho faria.

Pel que fa a prendre decisions al camp, recordes haver-te equivocat i reflexionar coses que canviaries?
Sí. Equivocar-te és humà i tots mos equivoquem. Després ho penses i ho canviaries. Però també és veritat que et servix per a millorar. Dius “això ho he fet mal, a la pròxima ho he de fer bé”, però a la pròxima estàs més atent. Quan em diuen que no ho he vist, jo també penso que ells fallen davant la porteria.

___________________________________________________________________________________________________

Equivocar-te és humà i tots mos equivoquem. Quan em diuen que no ho he vist, jo també penso que ells fallen davant la porteria.

___________________________________________________________________________________________________

Sobre els enfrontaments als partits, hi ha protocols d’actuació?
Si, m’he trobat en situacions límit però has de tindre un delegat responsable de tot. La federació, d’altra banda, et recolze i t’ho gestione tot en un advocat. No he arribat tan lluny i que em passo tant greu, però sempre hi ha responsables i protocol darrere.

Penses que ha canviat la professió des de la introducció del VAR?
Bé, això encara esta començant. Per molt que hi haga VAR, se seguix discutint però se supose que és pa millor i canviarà segur. Si miren lo VAR, la culpa és de l’àrbitre i si no el miren, també. Com ha entrat enguany, hi ha coses a adaptar. Hi ha casos que ho apliquen i alguns que no. Però això és com tot, a poc a poc anirem millorant.

Als partits que marquen un punt final o canviar de categoria, notes la pressió dels clubs?
Clar. Ja ho notes quan t’arribe el partit la setmana d’abans. Has d’anar preparat i concentrat, ho intentes donar tot. Avui en dia hi ha molts partits que els graven i saps que no pots fallar perquè de seguida hi ha queixes a la federació i ho notes però a mi mateix m’estimule per a donar-ho tot. Em motive pitar partits decisius perquè és una mica diferent i no ho fas cada cap de setmana.

T’han arribat mai a parlar en anterioritat per a afavorir a algun equip?
No.

Dins d’esta professió, com et veus de cara al futur?
Per desgràcia ja no puc pujar més per l’edat. L’objectiu és aguantar lo màxim que puga a tercera, intentar sortir alguna vegada a segona B. I fins que el cos aguante, intentaré lluitar tot el que puga. Haguera hagut de començar abans (risses). El futbol mou moltes perres i les condicions les fiquen ells. Jo content d’arribar on he arribat.

IMG_7777 copia

FOTOGRAFÍA: ANNABEL RODA
TEXT: PAULA VIVER I SABINA COLOMÉ
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

To Top