Pena-roja de Tastavins

Del Matarranya al món – Silvia Bel

Del Matarranya al món – 20 de febrer de 2019
Sílvia Bel va marxar d'Espanya ja fa 5 anys. // NDM

Silvia Bel va marxar d’Espanya ja fa 5 anys. // NDM

SILVIA BEL, PENA-ROJA DE TASTAVINS, 35 ANYS. DIETISTA I NUTRICIONISTA. DUBLÍN, IRLANDA.

Anècdota
Jo estic vivint en lo meu home, Guillermo, que és de Vall-de-roures. Al poc d’arribar, estàvem fent el dinar i mos faltava alguna cosa, li vaig manar que anara al supermercat a comprar-ho. Va agafar una bici i va marxar. Feia un dia genial i jo estava cuinant d’esquena al balcó, quan va arribar anava tot banyat i jo no entenia res. Aquí és molt típic que fa molt sol, de cop plou moltíssim i torne a fer sol. Jo ni em vaig adonar però es va posar a ploure i li va agafar al mig del carrer.

Qué fas allí?
Fa tres anys que estic aquí treballant a una de les universitats. Sóc investigadora en dietètica i nutrició dins de l’àrea d’alimentació infantil. Ara ja porto més de 5 anys fora d’Espanya, mos vam plantejar de tornar però este any m’han donat un altre projecte d’investigació per a mi i em queden 3 anys per a treballar en el nou projecte.

Com vas decidir marxar?
Vaig marxar l’any 2013 degut a la crisi perquè a Espanya la investigació és un tema complicat i un àrea molt competitiva. I també perquè avui en dia es demane tindre experiència a l’estranger i millorar el currículum.

Quins han sigut els mitjos que has tingut per a marxar?
En el meu cas vaig tindre molta sort perquè vaig marxar ja en la feina. Estava mirant possibilitats de marxar i em va sortir una agència d’investigació de l’OMS a França per a un any i vaig pensar que m’aniria bé. Vaig deixar-ho tot a Espanya i vaig marxar. Esta feina era temporal i en aquell moment no sabia si tornar a Espanya. Després, vaig saber de la possibilitat de vindre a Dublín, vaig fer l’entrevista i em van agafar.

Vas prendre sola la decisió de marxar?
Realment primer vaig marxar jo sola a França perquè el contracte que tenia era per a un any. Guillermo al cap de 3 mesos va voler vindre. Des d’entonces, vam estar junts a França i ara està aquí també a Dublín. La veritat és que pense que d’anar sola, a portar algú al costat, canvia molt. No és fàcil marxar a un altre país, però anar dos, fa les coses molt més fàcils.

A més, per a mi ha sigut relativament fàcil trobar feina, però per a ell ha sigut més complicat trobar feina fora d’Espanya i en un altre idioma. Encara així, el mercat laboral està molt millor aquí.

Encara que porte vivint a Dublín 3 anys, anteriorment va residir a França. // NDM

Encara que porte vivint a Dublín 3 anys, anteriorment va residir a França. // NDM

On vius? Com és Dublín?
El nivell de vida és bastant alt, és tot caríssim. Ara mateix és una de les ciutats més cares d’Europa. El que em seguix sorprenent és que es matine moltíssim. A les sis o set del matí ja estan els carrers plens de gent encara que molts entren a les 9 a treballar. A les 5 o 6 pleguen i marxen a casa, solen sopar cap a les 7 o 8 de la tarde.

Ara mateix hi ha un gran problema de vivenda perquè de fet, a la capital hi ha molta gent al carrer. Famílies senceres que s’han quedat sense la casa on vivien i no tenen on viure. Això és perquè va hi haure una crisi molt forta i no hi ha cases. Aquí està mal vist viure a pis, s’ha de viure a casa i no hi ha prou lloc per a tots. Els preus han pujat moltíssim, son igual o més alts que Barcelona o Madrid.

Com és el sistema educatiu?
És molt curiós perquè és diferent del que estem acostumats. Aquí no és obligatori entrar a escola fins als 4 o 5 anys. A més, els pares trien al curs que han d’anar els seus fills, dins de la mateixa classe et pots trobar xiquets que tenen 5 anys i 8 anys.

A nivell de secundària, tenen un any de transició després de batxillerat i és un curs en el qual es dediquen a fer altres coses: voluntariats, aprendre coses quotidianes…

Com és el clima a Dublín?
El clima d’aquí no ho saps mai perquè és molt variant. Ni fa molt de fred durant l’hivern però tampoc fa molta calor, les màximes a l’estiu són uns 20 °C. A més, és un temps que canvie molt. T’aixeques plovent, ix el sol i fa un sol boníssim i després torne a ploure. Per a fer plans és molt complicat perquè sempre has d’anar en lo paraigües al bolso.

Una curiositat cultural d’allí
Mos crida molt l’atenció que a l’hora de celebrar a Espanya som molt de ballar i aquí de cantar. Tenen molta cultura musical i tot gire entorn del pub i és molt típic que hi haga música en directe.

Una diferència respecte al Matarranya
Al Matarranya quan tenim o volem fer una celebració, organitzem un menjar. Tot gire entorn del menjar. Aquí no ho fan així, aquí és el beure i l’alcohol. La festa consistix en sortir a beure.

El missatge especial de Sílvia Bel
A tota la família i a tots els amics que tenim allí. Intentem anar a veure’ls quan podem però sempre és menys del que ens agradaria i no els veiem tant com voldríem. Els volem enviar molts besets, una abraçada molt forta i que mon recordem molt d’ells.

PAULA VIVER
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

To Top