Vall-de-roures

Del Matarranya al món – Cinta Roda

DEL MATARRANYA AL MÓN – 6 DE FEBRER DE 2019
Cinta Roda és una de les joves del Matarranya que viuen a l'estranger. // C.Roda

Cinta Roda és una de les joves del Matarranya que viuen a l’estranger. // C.Roda

Cinta Roda, Vall-de-roures, 30 anys. Investigadora Postdoctoral. 9 anys a Odense, Dinamarca.

Anècdota
Una vegada em van vindre a visitar 12 amics de Vall-de-roures i altres pobles de la comarca. Vam marxar d’excursió a una ciutat en tren, però com érem molts, vam haver de repartir-mos pel tren per a poder asseure-mos tots. Quan estàvem tornant cap a casa, van començar a parlar per megafonia. No enteníem res, parlaven en danés i no sabíem el que passava. Així que vam preguntar i resultava que estaven dividint el tren: certs vagons anaven on nosaltres i uns altres cap a Alemanya. A més, era al final del dia i la meitat de nosaltres anaven adormits. Vam començar a cridar-mos i finalment vam aconseguir estar quasi tots. En els últims 30 segons, van pujar els dos darrers. A més, un dels nostres amics s’havia deixat la identificació a casa. Vam tindre molta sort.

Qué fas allí?
Estic treballant a la universitat com a investigadora postdoctoral. La visió principal del meu grup d’investigació és intentar extraure productes naturals dels recursos d’esta zona. Ara treballem bastant en mores per a fer pigmentes i colorants naturals. L’indústria alimentaria cada vegada fa ús d’ingredients més naturals.

A més, estic en un altre projecte que treballe el desenvolupament de les zones rurals (projecte BIOCAS) i intentem estar en contacte en gent dels pobles i desenvolupar tecnologies per a traure tot el que puguen del que tenen allí. Tenim una planta de demostració perquè tot el món pugui veure com s’aplique tot i fem taller perquè els estudiants puguen veure el que estem fent.

Com vas decidir marxar?
Quan vaig marxar va ser per una beca Erasmus des de Saragossa, on vaig estudiar Enginyeria Química. Volia viure a un país diferent, però no tenia cap preferència. Al final, va acabar sent Dinamarca. En acabar, em van donar l’opció de fer allí el màster i la raó per la qual em vaig quedar va ser perquè vaig estar d’Au-Pair. Tenia allotjament, menjar i et paguen i això em va permetre quedar-me fent el màster. En acabar, vaig seguir a un projecte que estava en una beca Leonardo (per a fer practiques a països europeus) i seguíem demanant projectes nous per a continuar el que estàvem fent. Un d’estos, es va convertir en el meu projecte de doctoral, que van ser tres anys més i ara estic en una investigació postdoctoral.

Idioma
Quan vaig arribar no tenia n’idea de Danés, no l’havia sentit mai en la vida. Però el bo és que la gent té un nivell d’anglés bastant bo, inclús la gent gran. Això és perquè no doblen res a la televisió, tot ho subtitulen i estan bastant acostumats. Durant els dos primers anys no sabia res i en començar a treballar em vaig apuntar a un curs que oferien gratis per a tots els estrangers. Finalment vaig fer tots els mòduls i ara ho parle bé i ho puc utilitzar també a la faena.

Cinta Roda és actualment investigadora postdoctoral. // C.Roda

Cinta Roda és actualment investigadora postdoctoral. // C.Roda

On vius? Com és Odense?
És una mica diferent però seguim sent europeus. El clima és molt diferent, fa fred i plou molt. La gent no passe tant temps pel carrer o als bars, aquí els hi agrade planificar-ho tot més i no surten tant. Veig també que aquí la gent respecte molt els horaris laborals, es a dir, quan és l’hora marxen sense sentir-se mal per marxar abans que els demes, no allarguen tant les hores com fem nosaltres.

Una curiositat cultural d’allí
Quan em vénen a veure sempre em diuen que quan fa un dia de sol, està tot el món al carrer però aquí com fa moltíssim fred, tot el món està en mantetes o posen estufes perquè la gent pugui estar fora. Busquen els seus recursos per a gaudir-ho.

Una diferència respecte al Matarranya
Diria que la principal diferència és que al viure a la comarca o a un poble menut, tot el món et coneix i tu coneixes a tots. Al dia a dia estàs més integrat en la comunitat i crec que és molt bonic. Sempre que vaig, m’encante rebre tot l’afecte de la gen. Aquí és una ciutat no molt gran, però seguix sent impersonal i no és comú trobat a gent que et conegues.

Després de 9 anys, vols tornar al Matarranya?
De moment em quedaré aquí, perquè estos projectes ens han costat molt d’aconseguir i acabem de començar, pel que tinc moltes ganes de continuar en això tan important i interessant.

El missatge especial de la Cinta Roda
Vull saludar a la meua cosina Annabel i m’agradaria que es decidira a venir-me a veure perquè en 9 anys encara no hem trobat el moment que vinga i ho estic esperant. Annabel, ja saps, et toque!

PAULA VIVER
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

To Top