Matarranya

Mª Jesús Portillo: “La igualtat és important, però també l’empatia, aprendre a dir no, a respectar límits, educar la tolerància i la frustració”

Vall-de-roures – 28 de novembre de 2018
María Jesús Portillo, psicóloga de CAVIAS, (centre al fons), impartin el taller de prevenció de delictes sexuals a professionals // A.Roda

María Jesús Portillo, psicóloga de CAVIAS, (centre al fons), impartin el taller de prevenció de delictes sexuals a professionals // A.Roda

‘Prevenció de delictes sexuals. Educar en igualtat’ és el títol del taller que va impartir María Jesús Portillo, psicòloga de CAVIAS (Centre d’Assistència a Víctimes d’Abusos Sexuals) a principis de novembre a la seu comarcal. Una sessió pràctica que van acollir majoritàriament professionals que treballen principalment amb nenes, nens i joves i en la qual es va abordar des dels paràmetres a seguir en cas de detecció d’un delicte sexual, l’educació en la prevenció o com identificar l’abús i diferenciar-los de conductes habituals.

Es tracta d’un taller dirigit en exclusiva a professionals, hi ha cada vegada més demanda de formació en la prevenció de delictes sexuals? 

Afortunadament cada vegada hi ha més demanda de formació en este tipus. Hem de tenir en compte que no tots sabem de tot i que quan ens trobem en llocs com serveis socials de base i altres, tenim una formació generalitzada perquè els treballs i els casos que acudixen són molt variats. Per tant, és important tenir nocions de tot i especialitzar-nos cada vegada més en coses tan específiques.

Comenta esta necessitat de la formació, per què hauria de gestionar els professionals, sobretot aquells que treballen amb menors, nocions bàsiques sobre la prevenció i què són els delictes sexuals?

Són els que primers i més estan en contacte amb els xiquets i amb els joves. Els adolescents, i cada vegada abans també els nens, es desenganxen de l’entorn familiar i les seues persones de referència són els educadors, els monitors, els professors i de vegades, en moltes ocasions, són els primers a conéixer que s’ha produït un abús sexual o una agressió sexual, són els primers als quals acudixen.

Quins recursos hi ha a Aragó per fer front a un cas de delicte sexual?

Els recursos en l’àmbit públic són molt pocs. Hi ha alguns generalistes que servixen tant per un delicte sexual com per a un trastorn mental o per moltes altres coses. Falta esta especialització. Dins de justícia hi ha l’oficina d’atenció a víctimes, però està en els jutjats capçaleres de província, a Osca, Saragossa i Terol, no en el medi rural. En l’àmbit privat, hi ha els centres especialitzats en temes de delictes sexuals, en abús i en agressió com és el nostre centre.

Pel que esmenta és una realitat que en el món rural es troba més desprotegit davant del succés d’un abús o agressió sexual.

Hi ha molts menys recursos en el medi rural evidentment. El que passa és que si els professionals en xarxa en els recursos ja existents es formen específicament, també poden cobrir esta necessitat i fins i tot, millor que serveis genèrics que hi ha a les capçaleres de província perquè coneixen més l’entorn, tenen possibilitats de conéixer a tots els implicats. Entenc que pot ser més fàcil.

Quin és el procediment a seguir si detecta un cas d’abús o agressió sexual?

El primer pas a seguir, sobretot quan estan implicats menors, és que les víctimes, els menors se senten creguts i el segon pas és protegir-los. Per això, cal denunciar. Els professionals tenim obligació de denunciar sempre en el moment en què creiem que pot haver-hi un delicte sexual, encara que no ho sapiguem amb seguretat o no tinguem la constància plena en el fet. La constància la donarà en el jutge si s’escau. Ni tan sols hem de saber-ho amb seguretat. En el moment que tinguem un indici hauríem de posar-ho de manifest davant la Guàrdia Civil i protegir la víctima.

Quines van ser els dubtes exposats pels participants del taller?

Al taller es va parlar de moltes coses interessants: com detectar-; quins símptomes són els més indicatius que hi puga haver un delicte sexual, sobretot en l’àmbit d’abús sexual infantil; què fer quan ets coneixedor d’una situació d’este tipus; a on recórrer; com derivar; com solucionar; com prevenir. Es va quedar curt, de fet, havia d’haver durat dos hores i va durar bastant més.

Quin tipus de perfil es va trobar en els assistents al taller?

Sobretot hi havia educadors i gent de serveis socials de base. Gent que té molta motivació, interessada i amb vocació. Em va semblar un personal magnífic i molt implicat en resoldre problemàtiques amb les quals alguns ja s’havien trobat.

Dins el cartell informatiu que anunciava este taller, un dels epígrafs anunciava ‘Com educar en la igualtat?’ És la base per prevenir estos delictes sexuals. Creu que estem encara lluny de trobar-nos en este tipus d’educació?

Sí, estem lluny. Crec que s’ha fet una educació molt instructiva, però poc formativa. És a dir, la igualtat és important, té a veure amb tot este tipus de delictes, però jo tampoc els emmarcaria exclusivament en un tema de gènere. Hi ha víctimes xics, de fet, un dels casos que es van plantejar era sobre un menor. Llavors la igualtat és important i altres valors també, sobretot l’empatia, aprendre a dir no, aprendre a respectar límits, educar la tolerància i la frustració. Transcendixen al que és el gènere.

Es tracta d’un tipus de taller que es va enfocar en la prevenció de delictes sexuals a menors, però ¿hi ha este tipus de delicte en adults?

Per descomptat. El que passa és que ens enfoquem en menors perquè el projecte l’emmarquem per estar col·laborat amb l’Institut Aragonés de la Joventut i a més, havíem fet un taller a l’IES Matarraña per a alumnes de 4a ESO. Per no fer-ho massa extens, havíem de centrar-lo una mica però, és clar, que en adults es dóna i els adults tenen més protecció, són menys vulnerables. Per esta raó, l’emmarquem el tema infantil i juvenil.

Traient a la llum la seua presència també a l’IES Matarraña, com s’enfoca un taller d’esta temàtica per a este sector de la població?

Parlant-los amb molta claredat i en el seu llenguatge, entenent les seues vergonyes, sabent que és un tema que costa, que no estan acostumats a parlar d’ell. Podria destacar que estos xics estan ben formats en tot el que tinga a veure amb els aparells tant femení com masculí en l’àmbit de reproducció; tenen instrucció sobre prevenció d’embaràs i malalties de transmissió sexual, però tenen poca educació en l’àmbit afectiu-sexual. Molts d’ells el que saben de sexe l’aprenen de pornografia i que tenen tant al seu abast. Tenen una visió molt distorsionada del que en realitat són les relacions sexuals. Vam estar exposant diversos casos i cridava l’atenció que tenen assumits molts mites irreals i d’idees molt masclistes, responsabilitzant a la víctima i la dona -fins i tot les mateixes xiques-, de conductes que no són un delicte i que ells ho veuen com a tal. Per exemple, anar de determinada manera vestida és una cosa que incita a què l’altre puga abusar o que el tema ‘no’ no s’acaba d’entendre perquè si has iniciat algun contacte és que has d’arribar fins al final o bé, algú que beu alcohol s’ho està buscant.

Es tracten d’actituds generalitzada en este sector de la població?

Sí, ho és de tota la població independentment de l’edat. Ens el trobem en el sector juvenil però també en el sector adult, en este fins i tot més.

Quin pla hauria d’establir per fer front a estes actituds que vosté mateixa admet generalitzades en gran part de la població?

Crec que s’hauria de començar a treballar amb pares i mares de cara al fet que sàpiguen detectar coses, de cara al fet que els seus comportaments siguen lògics i siguen els principals educadors d’estos xics. Òbviament, seguir treballant els professionals que tenen més contacte amb el sector més jove. Crec que s’hauria de fer un pla transversal començant per l’educació infantil.

Annabel Roda 
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

To Top