Ràfels

Del Matarranya al món – María Querol

Del Matarranya al món
WhatsApp Image 2018-11-19 at 23.50.26

María Querol és una de les joves del Matarranya que viu a l’estranger // M.Querol

María Querol, Ràfels, 27 anys. Professora de secundària d’espanyol i francés. Liverpool, Anglaterra

Anècdota
Quan vaig vindre d’Erasmus venia convençuda de què el meu nivell d’angles era bastant bo, estava al tercer any de carrera, havia vingut a Anglaterra unes quantes vegades i havia fet cursos però quan vaig arribar me‘n vaig adonar que em costava moltíssim entendre a tot lo món inclús anar a demanar a un bar. Era perquè parlen un dialecte que es diu ‘scouse‘ i que és bastant diferent de l’anglés estàndard. Ara ho porto bastant bé i em diuen que se m’està apegant i tot.

Que fas allí?
Estic com a professora de secundària, ensenyo espanyol i una miqueta de francés, vaig començar a treballar com a assistent de conversació mentre feia un màster a Espanya a distància i ja després vaig fer l’equivalent del màster de professorat aquí a Liverpool.

Com vas decidir marxar?
Al principi va ser per l’Erasmus, estava estudiant Filologia Anglesa a Saragossa i tenia clar que volia marxar un any a l’estranger i havia de ser un lloc de parla anglesa. Després d’este any, em va agradar tant que vaig voler tornar.

Quins han sigut els mitjos que has tingut per a marxar?
Em van donar la beca Erasmus però era bastant justeta, sort que la meua família em va ajudar i vaig poder estar un any aquí, que és bastant més car que a Espanya. Quan vaig tornar, vaig començar a treballar per a poder viure.

Com és la vida a Liverpool?
És una ciutat molt diferent de la resta d’Anglaterra, és molt animada i tots els caps de setmana hi ha activitats, sempre troben un ratet per anar a prendre alguna cosa, sempre hi ha música al carrer i a quasi tots els bars de Liverpool. Penso que no són l’estereotipe dels anglesos que se’n van a dormir a les 6. També és una ciutat bastant treballadora, encara que repercutix segon a quina escola estudies per al teu futur. Les estadístiques dels xiquets canvien moltíssim d’un institut a un altre, també depén molt del barri on està l’escola.

On vius?
El primer any estava a un poblet a mitja hora i ens van donar residencia al campus de la universitat, era bastant cara però estava molt bé. Estàvem una amiga de Saragossa i jo amb 4 anglesos més, vam poder conviure en ells i parlar molt anglés. Després, en tornar els dos primers anys estava en amics a una casa compartida i ara estic en la meua parella.

Com és l’educació a Liverpool?
És bastant diferent, com vaig treballar a escoles i instituts diferents m’he adonat compte que és tot molt competitiu. Hi ha taules i lligues i els pares han de decidir a quina escola envien als seus fills perquè és trist però l’institut a què estudiaràs, determinara el teu futur. El primer any vaig estar a una escola bastant bona, anglicana i sols de xiquetes, una altra era d’un barri més pobre amb molta immigració i ensenyaven molt anglés als xiquets. El segon any estava a una escola privada a la qual paguen moltíssim i tenen unes expectatives molt altes i futurs molt brillants. Després de l’equivalent al màster, vaig estar a un poble de fora amb problemes i dedicàvem molt temps a ensenyar lis com aconseguir un treball perquè les famílies no ens ajudaven en res, finalment vaig decidir tornar al primer, al de xiquetes. Hi ha problemes com a tots els instituts però és una comunitat i ens ajudem entre tots. Hi ha moltíssima diferència d’un institut a l’altre. Ara estic a un institut molt bo a un barri conflictiu i està suposant que vinguen famílies que no s’ho hagueren esperat mai. Es normalitze un estil de vida que abans no feien. També hi ha moltes més opcions, pots fer batxillerat de dansa, música o art i estes disciplines estan molt ben valorades i millor vistes que a Espanya.

Idioma
La veritat és que al principi no ens enteníem molt però era qüestió de repetir-ho, eren més els accents i els dialectes del nord. Al principi ens donava una mica de mal de cap quan estàvem parlant molta estona però després em vaig acostumar.

WhatsApp Image 2018-11-19 at 23.49.09

María Querol, jove de Ràfels, viu des de fa anys a Liverpool, Anglaterra // M.Querol

Una curiositat cultural d’allí
Liverpool és diferent perquè és una ciutat on sempre hi ha alguna cosa que fer però hi ha dos coses que més em criden l’atenció i més m’agraden: la música i el futbol. La majoria de la gent sap tocar un instrument com a mínim, a escola tenen classes particulars de música i tenen un rato per a tocar l’instrument que ells trien. Tot el món té un grup de música. L’altra és l’afició als dos equips de futbol, Liverpool i Everton, que és menys conegut però té més aficionats a la ciutat; o eres ‘blue‘ o ‘red‘ i es desviuen per ells. Però quan tenen algun problema s’ajunten i saben lluitar tots junts, fan moltes activitats benèfiques i donen moltíssims diners per ajudar als barris més pobres de la ciutat i a l’educació.

Una diferència respecte al Matarranya
En general tot és molt diferent, de Ràfels a Liverpool hi ha moltíssimes diferències però pot ser la més gran és pel que fa a la verdura. Mon pare i mon iaio sempre han tingut un hort i tot ho menjava de casa, i aquí a més del fet que no n’hi ha, no està gens bo tampoc.

El missatge especial de María Querol
Un beset molt gran als iaios que sé que em troben molt en falta però ens veurem per a Nadal i també a mons pares que sempre m’han donat suport i sempre estan disposts a vindre buscar-me a l’aeroport. Així que els envio un beset a tots.

Paula Viver 
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

To Top