Calaceit

Del Matarranya al món – Celso Ejarque

Del Matarranya al món
WhatsApp Image 2018-11-06 at 19.32.44

Celso Ejarque, jove calaceità, viu des de fa uns anys a Fribur (Alemanya) // C. Ejarque

CELSO EJARQUE, CALACEIT, 29 ANYS. ENGINYERIA FORESTAL I MÀSTER EN CIÈNCIES AMBIENTALS. FRIBURG, ALEMANYA

Anècdota

Quan vaig vindre d’Erasmus estava buscant una bici perquè aquí tot el món va en bici i va ser difícil trobar-la al principi. La primera setmana anàvem caminant en dos amics i a un riu hi havia una bici que pareixia que estiguera abandonada, vam anar a ver si estava bé. La vam agafar i la bici anava perfecta, la vam estar utilitzant durant uns mesos i al final la bici era vella i es va xafar, me’n vaig haver de comprar una altra. Va ser curiós el fet que algú va abandonar la bici i la vam reciclar.

Qué fas allí?

Estic a Friburg i principalment treballo a una empresa d’enginyeria forestal i a la vegada m’estic formant fent un màster de ciències ambientals que em pot ajudar a col·locar-me millor a l’empresa a la qual estic ara o trobar qualsevol cosa millor.

Com vas decidir marxar?

Vaig marxar fa quatre anys i el motiu va ser fer un Erasmus. Volia marxar a algun país europeu, vaig aplicar per a la beca i me la van donar, Friburg em va cridar molt l’atenció per l’idioma perquè sabre alemany pot estar molt bé, era una ciutat verda i estudiantil. Em va cridar molt l’atenció i a més podia estudiar en anglés que és el que volia millorar. El tema dels màsters, aquí són gratis, el que està molt bé perquè a Espanya són molt cars i respecte al treball, al tindre aquí la Selva Negra, podia ser una bona oportunitat d’agafar experiència quant a idioma i treballant.

Experiéncia anterior a Mèxic

Després del primer any d’Erasmus, quan estava a Friburg vaig veure unes beques de la Universitat de Lleida per a estudiar a Llatinoamèrica i vaig fer la sol·licitud. Em van donar una beca i vaig decidir marxar a Mèxic. Va ser una experiència molt recomanable, vaig estar 6 mesos allí fent el treball de fi de grau i va ser molt diferent de Friburg. Alemanya és molt diferent de Llatinoamèrica i Mèxic però poder comparar va ser una experiència molt gratificant. Després de 6 mesos vaig decidir tornar cap a Europa. Encara que ja havia acabat la carrera, l’any d’Erasmus m’havia agradat molt i vaig conéixer a la meua parella i vaig voler tornar a Friburg.

Quins han sigut els mitjos que has tingut per a marxar?

En la beca Erasmus em van donar la plaça i també una ajuda econòmica però la veritat és que va ser bastant poc, vaig estar un any però la beca sol era per als 5 primers mesos, eren uns 200€ al mes, va ser una beca bastant justeta. Encara així, va ser suficient per a motivar-me a marxar i una vegada aquí vaig buscar un treball i com encara no sabia alemany vaig estar treballant a un restaurant espanyol per a pagar-me tots els gastos aquí.

Com és la vida a Friburg?

La ciutat és una mica especial dins d’Alemanya en la idea que es té que la gent se’n va a dormir prompte i és tot apagat. És una ciutat molt estudiantil en què la quantitat d’estudiants és altíssima i sempre hi ha alguna cosa per fer. És molt internacional i el clima també ajude bastant perquè és la ciutat que més hores de sol té en tota Alemanya. Dins del país, és el més paraescut a Espanya que hi ha. M’agrade molt, és molt verd, hi ha molta gent que sempre se’n va a córrer, caminar o en la bici. El transport és molt fàcil i està tot molt connectat, dins del que cap no trobe a faltar tant el sol perquè encara n’hi ha una mica.

On vius?

Jo quan vaig tirar per la beca Erasmus vaig tirar per a la residència aquí perquè per internet tots ho recomanaven. Vaig tindre la sort que me la van donar per a tot l’any, en aquest sentit em va agradar moltíssim, era una residència però era com uns pisos. Al meu hi havia 5 habitacions, érem tres alemanys i dos internacionals. T’ajude a conéixer a la gent d’aquí. Quan vaig tornar, com ja no era estudiant va ser bastant complicat que m’agafaren i en principi vaig entrar a viure a un pis compartit que també em va costar i al cap d’un temps vaig decidir d’anar a viure en la meua parella.

Com és l’educació a Friburg?

Aquí l’educació és gratis, almenys el tema universitari que és el que conec jo. Tots els graus i màsters que vulgues fer són gratis, ara fa poc han implementat una tassa per als no europeus però tots els alemanys i europeus poden començar a estudiar pagant uns 200€ a l’any. Al meu màster és molt diferent del que vaig fer a Lleida, fas assignatures durant tres setmanes en molts treballs i després en fas una altra. Respecte al sistema educatiu, la diferència és que els estudiants estan ben vists i valorats, els professors respecten molt i això fa que els estudiants tinguen molta autoestima. De fet, tenen moltes discussions en els professors i fan que la seua opinió estiga valorada.

Idioma

Jo quan vaig marxar ho vaig fer per a fer un any i era tot assignatures en anglés, de l’alemany no sabia res però com és una ciutat tan internacional al principi no em feia ni falta. Durant aquest primer any, no vaig dependre molt alemany i l’anglés el vaig millorar moltíssim. En tornar de Mèxic va ser al revés, havia de dependre alemany perquè estar a un país sense saber l’idioma et limite molt i no et deixa conéixer el país en si, vaig fer cursos intensius a la vegada que treballava, va ser dur però em va ajudar a millorar molt i avui en dia ja tinc amics en els quals parlo totalment en alemany i al treball també.

Una curiositat cultural d’allí

Una cosa cultural és que les coses es diuen molt clares, si vas a dinar a casa d’un amic i t’ofereix, per exemple, un postre, si no dius que si, no tel portaran. Quan dius sí, és sí, i quan dius no, és no. El tema de ser educat és dir la veritat sense segones, si vols postre, dius que sí i tel porten. És una cosa que em va costar una mica, la gent et deia les coses clarament i era curiós, una vegada acostumat és més fàcil dir les coses realment com vols. Una altra cosa cultural és el tema de les coses de segona mà, a Espanya mos fa una mica de cosa comprar coses de segona mà però aquí és totalment al revés, quan no necessiten les coses les baixen al carrer per a regalar, sempre vas pel carrer i veus a gen que té diners i estan tot i això buscant coses de segona mà.

Una diferència respecte al Matarranya

El transport és una cosa que es diferencie perquè al Matarranya tot el món va en cotxe a tot arreu, en el cotxe vas encara que siga a casa del veí a 100 metres. Aquí tot el que fem sempre és en bici, encara que siga anar de festa o al poblet del costat, o en transport públic. Al Matarranya poca gent agafe el transport públic. Després, una altra cosa molt curiosa és que a Espanya, jo sempre quan anem a sopar en els amics després es pagava tot entre tots, aquí vas en un grup d’amics del poble i cada un es demane i pague el seu. El cambrer va passant un per un i cada un es pague el seu.

Celso Ejarque practicant ciclisme a Friburg // C.Ejarque

Celso Ejarque practicant ciclisme a Friburg // C.Ejarque

El missatge especial de Celso Ejarque

En primer lloc a mon germà que està ara mateix al màxim en la tenda de bicis d’Alcanyís i en els entrenaments, dir-li que m’agradaria estar allí compartint sofriments i bons moments però ja sap que vaig sempre que puc i al final mos veem i estem bastant en contacte. Després a ma mare dir-li que pot vindre quan vulgui pot vindre cap aquí a gaudir de la ciutat i de mi també.

Paula Viver
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

To Top