Vall-de-roures

Del Matarranya al món – Lídia Cuartielles

DEL MATARRANYA AL MÓN

IMG-20181023-WA0015

Lídia Cuartielles, Vall-de-roures, 25 anys. Assistent d’espanyol. Zuric, Suïssa.

Anècdota
Jo quan vaig vindre sabia una mica l’alemany, l’havia estudiat a la universitat però no m’esperava arribar aquí i no entendre quasi res perquè a Suïssa hi ha un dialecte de l’Alemany que és l’alamànic suís i canvie depenent del lloc on estàs. A les tendes i pel carrer, no entenia quasi res. La veritat és que em va xocar una mica perquè no ho sabia, a més estava treballant a una família i els xiquets parlaven suís en sons pares així que tampoc entenia res. Finalment, després de dos anys vaig arribar a entendre una mica. Ara vaig pel carrer i ho entenc, inclús puc dir paraules encara que no tinga gramàtica ni res, parlen com volen i poden.

Què fas allí?
Actualment estic treballant a un institut d’assistent d’espanyol però al principi quan vaig vindre era Au Pair. Marxar d’Au Pair és una inversió cultural, tu vas a treballar per a una família i cuides als xiquets, no tens cap altra faena que no siguen els xiquets. Quan vaig vindre els portava a la guarderia perquè eren minuts i els portava a les activitats extraescolars i el típic a casa, els ajudava amb els devers, la cena. A la vegada, no deixa de ser una faena i cobres com a qualsevol lloc i tenia molt temps lliure per a viatjar pel país. A casa també sabia una mica d’alemany però no mol, vaig fer molts cursos per a millorar i a l’any següent vaig voler repetir i em vaig quedar dos anys. Tampoc encara tenia cap idea fixa i havia conegut gen aquí, quan es va acabar el temps vaig tornar a Espanya perquè havia de fer pràctiques del màster i estava indecisa. Els amics em deien que tornaria a Suïssa però vaig marxar al febrer i estava per una part bastant convençuda de què no tornaria perquè vindre d’Au Pair era una oportunitat fàcil de conéixer el país però pensava que l’altre era molt més difícil. Vaig trobar la faena per casualitat també, és un programa que finalment ha sortit bé. Jo estic sempre en un dels mestres d’espanyol i el que faig és parlar majoritàriament. Sempre es diu que encara que estudis un idioma a classe es parle poc i jo els faig parlar, els porte notícies i jocs o cançons. Bàsicament és per a millorar.

Com vas decidir marxar?
Acabava d’acabar la universitat i sabia una mica d’alemany i no sabia molt bé què fer, vaig pensar a marxar per dependre l’idioma. Havia estat ja d’Erasmus i m’havia agradat molt l’experiència i no tenia cap problema en tornar a marxar, al final vaig acabar aquí. Vaig estar dos anys, vaig tornar a Espanya alguns mesos però ara me n’haig entornat. Jo estava a unes pàgines de famílies i gent que vol ser Au Pair i esta família em va contactar, jo quan em van dir Zuric no m’ho havia plantejat, vaig fer Skype en ells i va sortir bé i vaig dir me’n vaig una mica a l’aventura. Mai saps si sortirà bé o mal, però jo estic molt contenta la veritat i ara en esta faena que estic fent haig tingut molta sort perquè jo optava a la part a la qual es parle alemany i en casualitat i sort haig tornat a Zuric una altra vegada.

Quins han sigut els mitjos que has tingut per a marxar?IMG-20181023-WA0016
No vaig tindre cap ajuda. Els últims mesos que vaig estar treballant d’Au Pair vaig estalviar bastant, això sí perquè aquí la vida és bastant cara. Com tornava a Espanya no sabia què faria ni res i no vaig tindre cap beca, els mesos que vaig estar a casa vaig estar treballant. Va ser una ajuda per als següents mesos pero no vaig tindre res més.

Com és la vida a Zuric?
El nivell de vida és molt alt. És tot molt car, des de comprar una fruita o verdura fins a anar-te’n a qualsevol lloc de viatge. El transport és molt car, la compra és molt car també però el suau també és molt alt. L’estil de vida és molt bo, sempre surt a les llistes de qualitat de vida com un dels millors llocs perquè hi ha molta tranquil·litat i no hi ha estrés.

On vius? Com és la ciutat?
Zuric no és la capital de Suïssa però financerament sí. Hi ha moltes empreses i molts bancs, té com uns 400.000 habitants, té un llac, muntanyes i és molt típic europeu però la ciutat a mi m’agrade molt. Sempre hi ha coses per a fer, a l’estiu a la gent li agrade molt fer barbacoes al llac, sempre pots anar a banyar-te al riu, fer excursions perquè a les muntanyes sempre en tens una nova per a descobrir i a la vegada també hi ha molta gent jove perquè hi ha moltes universitats i hi ha molta faena. A l’hivern també és una zona de moltes coses, òpera, cines, a mi m’agrade molt la ciutat. És la més gran però a comparació en Espanya és molt menudeta, pots arribar a tots els llocs en el transport.
Abans vivia en una família i després ja vaig haver de marxar. Vaig haver de vindre unes dues setmanes abans per a buscar pis. Això és molt complicat perquè hi ha pocs pisos i molta gent que busque. A l’estiu venien molts estudiants i vaig haver de vindre a l’agost. La recerca va ser una mica complicada al principi: veus pisos però estàs tu i vint persones més, et diuen que molt bé però després igual agafen a un altre. En vaig veure uns set o vuit i finalment estic a un que havia vist molt poca gent i quan vaig anar a veure’l, li vaig dir a la dona que sí. Estic molt prop de l’institut al qual treballe i compartisc en una dona i sa filla. En este sentit va ser ràpid, finalment estic molt contenta en el pis que tinc.

IMG-20181023-WA0017Idioma
És un alemany estrany, tu una vegada t’acostumes a sentir-lo, si saps alemany estàndard, pots endevinar el que estan dient més o menys perquè canvien vocals o la pronunciació. Parlen molt com si cantaren, els números canvien alguns també i la gent parle molt de pressa. Al principi quan estava en la família no entenia res però a l’estar cada dia en els xiquets l’orella se’m va fer molt i parlar no perquè tampoc tinc oportunitat però després sí que si estic en ells, no ho entenc tot, majoritàriament entenc de què parlen. Tot és perquè tinc una base de l’alemany que actualment és bastant bona. A més que aquí hi ha 26 cantons, que som equiparables a les províncies, i a cada un es parle un dialecte diferent sense entendres entre ells. És molt curiós. És necessari per a integrar-se però no per a treballar perquè es parle més l’alemany o inclús l’anglés.

Una curiositat cultural d’allí
El dia a dia i la gent. Ara tinc un grup de gent Suïssa però aquí per exemple partint de la idea que un 25% de la població és estrangera, els locals són molt tancats, callats i tranquils. Son gen que no té molts amics, però són molt fidels als amics. Quan tu ja entres al seu grup, ja estàs allí per a tota la vida. No són com els espanyols, son gent molt tranquil·la però no com a negatiu, sinó que també està unit a l’estil de vida que porten. Aquí es matine molt, entre les set i les vuit el carrer està ple de gent però a les 10 estan al llit perfectament. Quan acaben de treballar fan vida familiar i en els xiquets, a mi m’agrade bastant este horari perquè aprofites més el dia. Matines i després també pots dormir moltes hores, a Espanya tenim un sistema tardà en relació a la televisió, per exemple.

Una diferència respecte al Matarranya
El car que és tot. A casa a més jo tinc hort, sempre tinc coses naturals i de casa, aquí ho haig de comprar tot i tot és més car. La fruita va a pes, un quilo de pataques et pot costar quatre euros, a Espanya és la meitat o menys dels preus d’aquí. T’has d’acostumar. El paisatge també és tot molt verd i cuidat, mai veus un paper per cap lloc, ni quan vas a la muntanya que aquí a la gent els agrade molt anar-hi els diumenges. Estos dies són de relaxació total, no es pot ficar ni una llavadora depén a què pis o edifici visques. Si fiques una llavadora i moleste al veí pot vindre a dir-te que és el dia de no fer soroll. Això és igual en el reciclatge, si vas a tirar les botelles de vidre al contenidor també et poden cridar l’atenció perquè el diumenge és el dia que no es pot fer res. Per la ciutat hi ha molt poca gent, tot el món se’n va a caminar per la muntanya i si vas per allí sempre trobes molta gent però tot molt net, és a dir, respecten molt la natura i des de menuts fan excursions i barbacoes en les quals respecten tot molt.
Hi ha una cosa que em va cridar molt l’atenció, l’impost de la brossa. Cada poble té la seua bossa de brossa, si jo estic vivint a Zuric i marxo a Berna, allí necessito la bossa de brossa d’allí i l’impost es pague en la bossa. Hi ha diferents mides i com més gran és la bossa, més coste, l’impost és més alt com més brossa generes.
El transport és magnífic. Aquí a la ciutat tens trams que et porten a tot arreu, si no arriba el tram, hi ha autobús. Les comunicacions són fantàstiques en general al país, hi ha pocs autobusos perquè és el país en més quilòmetres en via ferrada, vaigues al lloc més minúscul a la punta de la muntanya, hi ha tren. Si en perds un, en 10 minuts o menys n’hi ha un altre. Facilite molt la mobilitat per a la gent que viu fora i treballe aquí, el cotxe no l’agafen perquè tens les estacions i molt bona comunicació en tot, tant la ciutat com tot el país.

El missatge especial de Lídia Cuartielles
Jo saludo des d’aquí a mons pares, a ma germana, a les nostres nebodes menudes i a la família en general. També als meus amics perquè després d’estar dos anys aquí encara no m’han vingut a veure, a ver si ara els entren les ganes. Una mica a tot el món. En especial a mons iaios que sempre els conto i els parlo molt però no poden vindre. Sempre que viatjo sempre estan en mi i sempre m’enrecordo d’ells.

IMG-20181023-WA0019

Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

To Top