Valljunquera

Del Matarranya al món – Andrea Rodríguez

DEL MATARRANYA AL MÓN

WhatsApp Image 2018-10-24 at 10.43.35(2)

Andrea Rodríguez, Valljunquera, 23 anys. Estudiant de Màster. Lovaina, Bélgica.

Anècdota
Jo quan vaig arribar el primer dia, anava carregada en una maleta, els meus instruments, en una altra maleta. Havia d’anar a la casa a la qual vivia el primer any durant l’Erasmus i anava perduda no, el següent. Arribes i et parlen en 3 o 4 idiomes cada un, jo preguntava en anglés molt bàsic i vaig anar caminant pel carrer, venia tota tapada pensant que anava a fer moltíssim fred i al final feia sol, el que és molt estrany, i vaig anar en direcció contrària a la casa. Vaig tardar per a un trajecte que es tarde una mitja hora, dos hores i mitja, vaig arribar en ampolles a les mans i als peus.

Què fas allí?
Vaig vindre en una beca Erasmus, estava estudiant al Conservatori Superior de Música de Salamanca i vaig tindre l’oportunitat de conéixer al professor que tinc actualment i vaig vindre d’Erasmus i vaig decidir fer el Màster aquí perquè em va agradar molt. El primer mes va ser el més difícil, sobretot perquè les notícies que teníem a Espanya d’aquí eren una mica dolentes respecte a l’atemptat a l’aeroport i la gent estava nerviosa, però va ser arribar aquí i el que em va costar integrar-me i ferme al dia de viure a un altre país.

WhatsApp Image 2018-10-24 at 10.43.35Com vas decidir marxar?
Motiu acadèmic, vaig veure que a Espanya en música les coses estan molt difícils i que marxant a un altre país em podria donar moltes facilitats, sobretot a l’hora de parlar un altre idioma, el que és molt necessari al món de la música. I tindre uns altres punts de vista i a l’hora de treballar tindre diferents maneres de pensar professionalment. Vaig triar personalment Lovaina pel professor, tenia molt bones referències d’ell i volia dependre molt i sabia que anava a ser dur però que dependria molt, realment vaig trobar que vaig passar d’una ciutat universitària com Salamanca a una altra encara més gran com es Lovaina.

Quins han sigut els mitjos que has tingut per a marxar?
Jo vaig marxar en el programa Erasmus però vaig tindre mala sort i donen menys ajudes als conservatoris i em vaig quedar sense beca econòmica. Tinc la sort de què els meus pares m’han ajudat molt i vaig vindre aquí, per als estudiants per part de la universitat tenim la sort de què estan associats en els conservatoris i hi ha uns contractes d’estudiants que a qualsevol tipo d’ocupació faciliten molt que tinguen estudiants treballant i formant-se de cara a un futur, ja que siguen treballadors fixos. Per exemple, als restaurants busquen bastants estudiants per a ajudar-los econòmicament i els horaris són molt lliures. Jo, com que no vaig tindre beca, vaig optar per l’opció de fer de cuidadora i treballar a un restaurant.

Com és l’educació a Bèlgica?
És bastant curiós per a mi, el que més em va impressionar respecte a l’educació va ser l’organització perquè cada mes i mig o dos mesos tenen vacacions i es fomente molt l’educació a l’aire lliure, educació viària. Tot el món es mou en bicicleta aquí, pràcticament no hi ha cotxes particulars, pel que es va o en la bicicleta o caminant. Això em va cridar molt l’atenció. Funcione tot de manera diferent, jo que estudio música aquí tenen un conservatori associat a l’institut, estan junts els edificis i els alumnes, poden fer les dos coses a la vegada. Quan estava al conservatori a Espanya havia d’anar a l’institut i després al conservatori, aquí van mesclant tot durant tot el dia. La carrera a Espanya són quatre anys i després es fan un o dos de màster però aquí a Bèlgica es fan tres anys de carrera i dos de màster, jo vaig arribar i vaig trobar que són dos anys fixos. La diferència sobretot és la manera d’enfocar-ho, aquí s’enfoquen en la docència de la música.

Idioma
Jo pensava que sabia, veia moltes sèries en diferents idiomes però vaig arribar aquí i em vaig adonar que no sabia. El primer mes va ser difícil perquè aquí a Bèlgica hi ha tres idiomes oficials: Neerlandés, Francés i Alemany. Però a l’estar també la sede del Parlament Europeu, es parle molt anglés, com els valons i els flamencs estan bastant enfrontats entre ells, parlo en anglés. Els flamencs solament parlen en holandés i en anglés, i a la part francesa parlen pràcticament sol francés. Si viatges o si has d’anar a Brussel·les que és la ciutat més gran, allí sí que has de parlar en dos idiomes. Va ser difícil al principi. L’educació la impartixen a la part flamenca segon la carrera, o sol en flamenc o sol en anglés, en quant entres al màster està més estandarditzat i ho fan en flamenc i en anglés. A mi em coste entendre tot, som molt pocs estrangers i quan toques en orquestra o banda generalment hi ha més estudiants flamencs, t’has de fer a l’idioma per a poder seguir certes coses perquè per a un docent és molt difícil estar canviant de l’anglés al flamenc.

On vius? Com és la ciutat?WhatsApp Image 2018-10-24 at 10.43.35(1)
Aquí a Lovaina és una mica peculiar perquè hi ha una de les universitats més antigues d’Europa, de les primeres que es van fer i la universitat té molt poder a la ciutat. Fa uns anys van invertir molts diners per a remodelar-la i fer habitables certes cases. El que és viure aquí no es llogue un pis en els teus amics, has de llogar una habitació. Aquí tens moltes normes a seguir, per exemple, no hi ha televisió perquè has de pagar extra. És molt diferent perquè la vida la fas al teu quarto o on estàs estudiant, però no tens vida social al pis. Generalment són cases particulars però la universitat té unes normes bàsiques que tant el propietari com l’estudiant han de seguir, tu fas un contracte en el propietari però en el registre que has de fer a l’ajuntament i en la universitat. Duran l’hivern que quasi no apareix el sol, van a treballar i tornen a casa perquè no hi ha molt més que fer o, per exemple, les tendes tanquen a les sis de la tarde i has d’organitzar-te molt bé per anar als supermercats o a qualsevol tenda. La vida és bastant estranya per a mi. La gent s’organitze molt per a sortir els caps de setmana, jo que treballo al restaurant veig que surten a sopar a les sis de la tarde i tenen molt costum de sortir en família els caps de setmana o anar a fer rutes en bicicleta. El costum que jo tinc al Matarranya és estar al bar en els amics sense mirar l’hora, aquí a les 12 de la nit estan ja a casa, però han sortit a les 9.

Una curiositat cultural d’allí
Fan moltes festes però organitzades per la mateixa universitat perquè els estudiants es coneguen, estes festes solen ser en moltes parades d’alimentació de diferents ètnies, molt de minories. Servix per a donar-se a conéixer i fomenten bastant la multiculturalitat.

Una diferència respecte al Matarranya
El transport. Aquí tot el món va caminant o en bicicleta, allí a la comarca per a no res agafem el cotxe. El transport públic funcione bastant mal des del meu punt de vista, però la gent s’organitze molt bé i si hi ha una diferència de quatre o cinc kilòmetres van en bicicleta i sense cap problema.

El missatge especial d’Andrea Rodríguez
M’agradarie dir als meus pares i als meus amics que vinguen a visitar-me. Que espabilon que sol em quede un any!

1 Comment

1 Comment

  1. Asun Zapater

    5 novembre 2018 at 17:51

    Me alegro mucho Lidia ,que suerte que puedas disfrutar de este pais .

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

To Top