Vall-de-roures

Del Matarranya al món – Patricia Puyo

DEL MATARRANYA AL MÓN

KAFO8439

 

Patricia Puyo, Vall-de-Roures, 34 anys. Psicologia i recursos humans. Herzogenaurach, Alemanya

Anècdota
Solia reciclar o això pensava, ara sé que el que feia era separar plàstic i vidre. Un dia al poc d’arribar vaig anar a tirar la basura als contenidors que tinc a prop de casa i un cotxe va parar darrere de mi, va baixar la finestra i em va començar a renegar o això em pareixia a mi, em parlava fort i en cara bastant seria. El que em volia dir era que no estava tirant la bossa de basura al contenidor que corresponia, de fet, em va seguir fins que no ho vaig fer. Són molt clars, directes i en educació diuen tot el que no els pareix bé. Estan molt conscienciats amb el tema del reciclatge, cada casa i cada edifici té uns contenidors de diferents colors, es recicle el plàstic, el paper, l’orgànic i el vidre i hi ha contenidors marrons, blancs i verds. El reste de basura de cap dels anteriors, a un altre contenidor diferent.

Com vas decidir marxar?
Fa dos anys i mig vivia i treballava a Barcelona, m’encantava. Tenia la família prop, els amics i mons germans. Tinc dos xiquets menuts i ells estaven a l’escola. Jo estava còmoda. En el meu home vam començar a plantejar mos que havíem de fer a partir d’ara, si comprar una casa i quedar mos allí, però no estàvem molt segurs d’això perquè teníem ganes de tindre una experiència internacional, jo havia estat d’Erasmus però molt poquet temps. Vam marxar a través de la companyia del meu home que era Alemanya i, per tant, jo havia de deixar la meua faena però teníem molt clar que per als nostres fills era molt positiu dependre una altra llengua, una altra cultura, que cresqueren entenent que hi ha molts tipus de persones i maneres de fer, de viure, de treballar i no només la d’ells era la bona. Ens separàvem de la família i dels amics però sabíem que l’experiència seria enriquidora a molts nivells. Ara mateix estic buscant faena. Fins ara he estat estudiant alemany i anglés de negocis per a treballar. Vaig pensar que havia de preparar-me. He fet també unes altres formacions que no tenen res a veure en la meua faena però que són interessants i també estic de voluntària a una comunitat d’expatriats d’aquí sense familiars o en xiquets menuts i mos ajudem en quedades, informació sobre metges de parla espanyola, advocats… És un recurs per a connectar en altres persones que estan en una situació igual a la teua, crear un cercle social i amistats.

LHRA8801Quins han sigut els mitjos que has tingut per a marxar?
L’empresa ho va organitzar tot: la mudança, ens van ajudar a buscar la casa, teníem una persona que ens estava ajudant en tots els tràmits. No va ser complicat, hem tingut molta sort.

Com és l’educació a Alemanya?
Jo estic fent classes, el meu marit ara està treballant i jo estic començant a fer entrevistes. Els xiquets van a l’escola, ja estan integrats a escola, estan molt bé. L’educació aquí és una miqueta diferent de la que tenim a Espanya. En principi aquí es dividix en el preescolar que no és obligatori, la Kindergrippe, de 0 a 3 anys i la Kindergarten que és de 3 a 6 anys, és tot com una guarderia, juguen, fan excursions, aprenen a cuinar, moltes coses però no fan contingut, no tenen llibre ni aprenen a llegir ni a escriure. És a partir dels 6 anys quan van a primària i esta etapa son sol 4 anys, la Grundschule. A partir dels 10 anys comencen la secundària i els separen en tres tipus de coles segon el nivell que hagen demostrat en els quatre anys anteriors (Gymnasium, Realschule i Hauptschule). Quan ja estàs a la universitat, pots fer el grau normal, és a dir, tot teòric i les practiques en acabar, o un grau més pràctic i una mica més curt en el qual tu entres directament a treballar una empresa, fas tres dies a l’empresa i dos a la universitat més o menys.

Com s’afronta este canvi per als xiquets?
Ells van marxar quant tenien menys d’un any i mig el menut i quatre anyets la gran. Vam pensar que era un bon moment precisament per això, perquè encara no tenien moltíssim vincul amb els xiquets de l’escola, de fet el menut no es recorda pràcticament de la seua vida anterior a Alemanya ja. La gran a vegades sí que té algun record quan passem per davant de la seva escola o de la casa on vivíem però ells ho han pres molt bé, s’han adaptat increïble, parlen l’idioma perfectament. Els adults en això no anem tan de pressa com els xiquets.

On viviu? Com és la ciutat?
Vivim just al costat de Nuremberg, a un poblet que es diu Herzogenaurach i que té uns 24.000 habitants i es viu molt bé, molt tranquil. És tot molt bonic i molt verd amb moltes floretes i parques. Hi ha mil activitats per a fer per als xiquets, està molt bé, és un lloc menudet però perquè jo quan dic a vegades 24.000 habitants em diuen que és més gran que Vall-de-roures, però és diferent perquè a la nostra comarca quan hi ha coses hi ha moltíssim ambient sempre pel carrer. Alemanya és una altra cosa, no té res a veure encara que els pobles siguen més grans. És veritat que el clima no acompanye però la gent no fa vida de carrer, les cases estan molt ben preparades per a fer totes les coses a dins de casa. Si has de fer dinars que siga dins de casa, encara que no tothom viu de la mateixa manera, però l’estil d’habitatge són cases baixetes o edificis de dos o tres pisos com a màxim. L’arquitectura a mi em pareix molt atractiva, les típiques casetes en molta fusta i sostres fins a baix, tipus Pirineus. Natres concretament com vivim a un poble, vivim a una caseta adossada. Jo estava acostumada a viure a un pis molt menut al centre de Barcelona i estava encantada però tindre una miqueta més d’espai, sobretot quan tens xiquets, sempre va bé. A més, aquí la gent és molt d’aixecar-se molt prompte, sortir de casa molt prompte, no perdre temps en els menjars i tornar a casa també molt d’hora.

RLGK8323Idioma
No sabia res, jo parlava anglés però res d’alemany ni els meus fills ni el meu home, és a dir, vam vindre aquí per la companyia en la qual l’idioma és l’anglés però per a integrar-te del tot si aprens l’idioma molt millor. Si ho penses dos vegades, el bo i el dolent és que com tothom parle anglés, no t’obligues i si haguérem tingut la necessitat, dos anys després parlaríem molt bé l’alemany igual que els meus fills ho fan perquè a l’escola només es parle alemany i s’han hagut d’adaptar. Natres, en este cas, podem anar fent-ho més relaxadament i apanyar mos en l’anglés, ha sigut el problema que hem tingut. Jo tinc com a compromís que ara este any he de ficar-me les piles a tope, ja vaig estar estudiant el primer any quan vaig arribar i ho vaig fent progressivament. Una cosa molt bona és que com els nostres petits estan molt integrats i parlen alemany, a casa parlen com natres però quan juguen és molt curiós perquè juguen en alemany, ja que el joc és algo que fan a l’escola i ells a casa reproduïxen el joc i ho fan en alemany. A natres això ens ensenya moltíssim i podem entendre moltes coses gràcies a ells.

Clima
Sorprenentment no està sempre núvol. Jo tenia molta por a això del clima i és veritat que els hiverns són més freds i més llargs, perquè comencen abans i acaben molt més tard, però tenim moltes hores de sol. Comparat en Holanda i Gran Bretanya, aquí fa molt fred i neve més sovint, de fet, l’any passat va començar a nevar el 15 de novembre i l’última nevada va ser a principis d’abril, però no és tan exagerat com ens pensem. També he de dir que natres som de Teruel, fa molt fred allí en el clima d’interior, igual que aquí.

Una curiositat cultural d’allí
Hi ha una cosa a la que jo no m’acostumo, és el tema del menjar. Els esmorzars són molt complets: pa, formatge, ous… Tot això a les 7 del matí i no mengen res més. A les 12 dinen qualsevol cosa ràpida normalment a la faena i això pot durar solament entre 20 i 30 minuts. Paren cap a les 5 i mitja una altra vegada i a les 6 sopen, però tampoc no cuinen, fan alguna cosa ràpida: una amanida o pa, i se’n van a fer les seues activitats extraescolars, per a aprofitar el temps. Ells no perden temps per menjar, és molt diferent de natres que de fet, tot passe sempre al voltant d’una taula, sigue a menjars familiars o al vermut, dinant o a una sobretaula llarguíssima que s’ajuntarà en el sopar.

Una diferència respecte al Matarranya
El que encara em cride l’atenció avui després de dos anys és l’ambient del carrer perquè encara que els pobles i ciutats siguen més grans, l’ambient quan hi ha festa, no és el mateix al carrer. Al poble, a Vall-de-roures o a tota la nostra comarca, hi ha molt ambient: bars i terrasses plenes, des de primera hora del matí veus gent a comprar. I aquí a partir de certa hora no hi ha ningú i els diumenges i caps de setmana molts restaurants estan tancats. Com és possible? Si és quan la gent ha d’eixir. Aquí quan s’ha de descansar, descansen tots, vas a la 1 a una cafeteria i estan tancant perquè ja s’ha acabat l’esmorzar i ja no fan ni vermut ni res.

El missatge especial de Patricia Puyo
Saludaria a tota la família però en especial vull saludar a les meues dos iaies: Rosaura i Càndida, de Beseit i Vall-de-Roures. Les trobo molt en falta, no puc parlar tant en elles per telèfon com en mons pares i que les estime molt i que ens veurem prompte ja que a Nadal ja torno a estar a casa.

Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

To Top