Queretes

Mabel Lozano: “tot el que siga legalitzar la prostitució és una involució en drets humans”

Queretes, 22 d’abril de 2018

Mabel Lozano va presentar el seu darrer llibre El proxeneta a Queretes. Un acte on la directora de cine va explicar el seu treball dins del món de la trata de dones i va projectar dos curts sobre esta temàtica. 

Mabel Lozano (Toledo, 1967) és actriu, presentadora i des de 2005, productora, guionista i directora de cine. Els drets humans i la figura de la dona es convertixen en el tema central de tot el seu treball, concretament fixant-se en la trata de dones amb fins d’explotació sexual. Voces contra la trata va ser el seu primer llargmetratge documental que va acabant convertint-se en eina de formació per les forces de seguretat de l’Estat. Des d’este primer treball no ha parat de fer conferències, campanyes i més documentals parlant sobre esta expressió de violència masclista. L’any 2015 estrene el seu cinqué llargmetratge documental Chicas Nuevas 24 Horas que acaba sent nominat als premis Goya i Platino. La presentació del seu llibre El Proxenta, el darrer projecte que ha gestat, l’ha conduït a presentar-lo al Matarranya de la mà de la Llibrería Serret i la Comarca del Matarranya, el passat 14 d’abril a Queretes.

Quin va ser el detonant que et va fer enfonsar-te al món del tràfic de dones?
Conéixer a una dona víctima de tràfic, la Irina. Una xica russa que havia vingut amb la seua parella buscant el que tots volem: la felicitat, una oportunitat, una vida millor per ajudar la seua família. Quan va arribar a Madrid el seu xicot la va vendre per 3.000 euros. Este va ser el detonant, el dispositiu que em va posar darrere de la càmera en 2005. Vaig fer un documental que parlava d’un delicte incipient i molt poc conegut fins al 2007 que va començar a interessar i conéixer-se. A més que tots els canvis importants a la meua vida han vingut de la mà d’una dona, d’una xiqueta, en este cas, de la Irina.

Què és la trata? I quant d’esta trata de dones està lligada a la prostitució?
El tràfic de xiquetes i dones amb fins d’explotació sexual és una de les formes més perverses de violència de gènere i per tant, l’esclavitud del segle XXI. Dones i xiquets que són captades en molts països del món per la seua vulnerabilitat, per la seua falta d’eines, per la seua precarietat. I fins i tot, són dones i xiquetes espanyoles en situacions de vulnerabilitat captades i explotades salvatgement. S’utilitza el seu cos com a mercaderia. El tràfic amb fins d’explotació sexual i la prostitució van de la mà. No són dues coses diferents. En molts casos, la prostitució es nodrix del tràfic. Dones que són captades per esta vulnerabilitat i que arriben als grans bordells o pisos. I que, després d’haver estat explotades durant dos o tres anys, al final van apareixent en clubs de segona, de tercera, al carrer, a les places i als polígons. Per tant, una part molt important de la prostitució es nodrix del tràfic. En qualsevol cas, mai podria haver-hi trata amb fins d’explotació sexual si no hi haguera prostitució.

Legalitzar la prostitució erradicaria este problema?
Mai. Ja ho estem veient a Holanda o Alemanya. Això sona molt modern i molt ‘progre’ perquè tot el que signifique abolir sona a antic. Sona a esta reminiscència castradora i això no és així. És a dir, tot el que siga legalitzar, en el cas de la prostitució, és una involució en drets humans. És reconéixer que siga normal que una dona o una xiqueta siguen prostitutes quan, en veritat, té a veure amb la precarietat laboral, amb la necessitat. La voluntarietat està condicionada pel no tenir on anar, què menjar. Què voluntarietat hi ha en una mare de cinc fills o en una toxicòmana? No ho entenc. Quan una dona té un treball normal (cambrera, fiscal …) i decidix ser prostituta, creuré en esta llibertat de decisió. De moment, no és el que em trobo. A Holanda i Alemanya és legal la prostitució i les màfies estan campant al seu aire. S’ha demostrat que la legalització no ajuda a frenar. I a més, abolir la prostitució no vol dir prohibir-la. Abolir significa perseguir les màfies i perseguir al demandant. Sense demanda no hi ha oferta, sense client no hi ha trata. Una dona que és lliure, major d’edat i no té proxeneta, pot regularitzar la seua situació. Ningú li ho impedix. A Espanya la prostitució és alegal. Crec que el discurs ha de ser a l’inrevés. Hem de posar primer el focus en els drets humans i després, aquella que és lliure no té cap problema en regularitzar la seua situació. És veritat que no hi ha cap epígraf que diga treballadora del sexe de pagament, però tampoc hi ha cap epígraf a Espanya que siga guionista.

Quins perfils de dones et trobes dins d’estes xarxes?
El perfil és bàsic: la vulnerabilitat. Una dona jove amb menors a càrrec seu o amb pares grans. Però cal començar a l’inrevés. Quins són els perfils dels puteros? Quins són els perfils dels demandants de sexe de pagament? Quins són els perfils dels proxenetes, dels botxís del tràfic? Perquè moltes vegades revictimitzem a les dones i sempre parlem d’elles. Sempre veiem el tanga i el taló; la nuesa dels cossos. Parlem de dones nues de drets. Posem el focus en l’altre costat. Quin és el perfil del demandant? Doncs, cada vegada més jove. Un xaval de 18 i 19 anys. En una època com esta, de gran llibertat sexual. Què passa? Què falta perquè els xics decidesquen comprar dones i no tenir relacions sexual-afectives sanes? És molt important fer esta reflexió. Qui són els proxenetes? Són màfies estrangeres però són també els espanyols, els propietaris dels macrobordells que veiem pel carrer, que fa 30 anys que van a Llatinoamèrica a captar dones que exploten en els seus bordells. Quins són els perfils d’estos homes? Són dolents, són màfia, són crim organitzat.

L’opressor de l’historia, és el protagonista del llibre que t’ha portat al Matarranya, El proxeneta. Un llibre escrit en primera persona del singular. Creus que este estil narratiu pot arribar a humanitzar la figura que descrius?
No, en cap cas. És un botxí. Ha explotat, vexat, venut a més de 1700 dones, moltes d’elles menors. És cert que ell ha estat a la presó. La justícia espanyola ja l’ha jutjat i l’ha condemnat. Ell ha complert condemna per tràfic d’éssers humans i prostitució coactiva. Ja ha pagat condemna i a més, quan va sortir de la presó va començar a col·laborar amb la policia per desarticular xarxes procedents de països de l’Est. Amb mi s’ha jugat la vida, perquè amb este llibre, escrit en primera persona i que és una forma d’arribar molt més directa al lector, ha posat la seua vida en perill literalment. Ell ha trencat tots els codis de la delinqüència. Ell és un delator. En el meu cas, jo porto 12 anys denunciant la tracta com a cineasta. I no és un llibre més sobre una història de la trata, és la història. Mai més s’ha comptat este delicte d’una forma tan àmplia, tan brutal, tan directa i tan salvatge. És un llibre duríssim, però interessantíssim.

Com vas aconseguir un testimoni com este i per què este exproxeneta va decidir trencar totes les regles de la delinqüència?
És un seitó en l’argot del proxenetisme. Ell em busca a mi; coneixia els meus treballs contra el tràfic. He dirigit les campanyes del tràfic de la policia nacional, tinc la creu al mèrit de la policia nacional. Ell em busca a mi. Em crida perquè tenim un amic en comú, un inspector de policia. Ell em busca i m’ho vol explicar perquè sap de la meua feina i el meu compromís. Ell em volia explicar el que passa amb les dones, volia compartir el seu dolor i jo volia saber com eren els proxenetes. Vam estar molt de temps en este estira-i-arronsa del que ell volia explicar i el que jo volia saber. D’estos dos anys de converses, neix este llibre i ara mateix, jo estic rodant un llargmetratge documental ‘El proxenta. Pas curt, mala llet ‘sobre el mateix.

Creus que esta nova onada de feminisme que estem vivint pot arribar a donar una empenta a esta qüestió i que arribe a les butaques de poder que poden erradicar esta violència de gènere?
El feminisme està com amb els ventres de lloguer, molt trobat. Com en regularitzar o abolir la prostitució. Hi ha molta falta d’informació. Un pensa que hem de respectar la llibertat de tot el món, però clar respectar la llibertat d’unes quantes dones -que poden donar-se d’alta a la seguretat social- va en contra d’este 90% de dones que estan en situació d’esclavitud extrema. Esta falta de coneixement fa que el feminisme, igual que amb els ventres de lloguer, està molt enfrontat. Curiosament els dos temes en els quals es mou molts diners. Quina casualitat¡

Annabel Roda
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

To Top