Vall-de-roures

Luz Gabàs: “M’agrade veure que els llibres no caduquen i que pots comentar-los passats els anys”

vall-de-roures – 11 d’octubre de 2017

Després de l’èxit de la seua primera novel·la ‘Palmeras en la nieve’, la tercera novel·la de Gabás l’ha conduït a firmar exemplars a Vall-de-roures

El nom de Luz Gabás (Monzón, 1968) pot ser conegut només per uns pocs, però si nomenem ‘Palmeras en la nieve’ pareix que la nostra memòria comence a lligar caps. Fa cinc anys que la novel·la ‘Palmeras en la nieve’ va veure la llum per l’escriptora d’Osca, Luz Gabás. Una novel·la que es va convertir en un èxit que va créixer pel boca a boca dels lectors i la seua història va acabant arribant a la gran pantalla l’any 2015. Luz Gabás no ha deixat d’escriure i recull els èxits en les seues següents novel·les. La seua tercera història ‘Como fuego en el hielo’ el va portar al Matarranya este passat dissabte a la Llibreria Serret on va firmar exemplars de les seues tres novel·les i entre firma i firma, ens va dedicar un temps per conversar sobre les seues històries.

Esta filòloga anglesa i professora de la Universitat de Saragossa es va posar el lloc d’escriptora quan, ja cansada de la ciutat, es va mudar a un poble de la vall de Benasque i va decidir provar sort amb la ficció. No es retracte d’haver començat més tard a escriure. De fet, Gabás va afirmar que ‘Palmeras en la nieve’ “va arribar quan va haver d’arribar. Es requereix una maduresa vital que no hagués tingut abans per enfrontar-me a una obra d’esta magnitud amb una històrica: la colonització espanyola“. Un període històric oblidat a la memòria col·lectiva. I és que “a Espanya el que es va fer va ser oblidar-se del tema. Quan els espanyols van abandonar Guinea Equatorial, el tema es va declarar ‘matèria reservada’. Hi ha molts arxius que encara no s’han obert”, afegint que “el que vaig fer va ser obrir la porta i recuperar este passat recent i tan oblidat. Al cap i a la fi, van ser dos països que van estar estretament units i és molt estrany passar de la unió a l’oblit. A més, volia reflexionar sobre el tema de la colonització i demostrar que també hem anat colonitzant fa quatre dies“.

Les tres històries de Gabás es construeixen en contextos històrics que envolten la història i el lector, però existeix un altre nexe comú: la muntanya. Concretament el Pirineu. L’escriptora d’Osca responia al respecte que “és un lloc preciós tot el Pirineu sense excepció, és un lloc inspirador perquè és el que jo he viscut. És un lloc que ha forjat el meu caràcter, les meues arrels són allà. Crec que el comprenc d’una manera més íntima que altres persones, però al final l’important és la relació que té un escriptor amb el seu entorn”. Un ús de la seua terra, partir de les seues arrels per relacionar les seues històries done un senyal d’identitat en la seua escriptura.

Una altra de les seues claus que la distingixen d’altres estils literaris és sense dubte els temes triats. Gabás va explicar que ‘Palmeras en la nieve’ “era la vida de la generació anterior a mi. Jo sóc el que sóc pel que han fet els anteriors, en concret la generació del meu pare i el meu iaio que van ser els que van viatjar a Guinea Equatorial. En el cas de ‘Retorno a tu piel’, volia escriure una rebel·lia romàntica contra la mort. I la tercera està enfocada en la vida. Este contrast entre foc i gel, raó i passió i que la història del segle XIX podria exemplificar a la perfecció“.

També parlem amb l’autora de ‘Palmeras en la nieve’ del canvi d’editorial -de Temas de Hoy a Planeta- en les seues últimes novetats, sobre possibles pressions o els productes literaris que es poden crear dins d’estes editorials. Gabás va afirmar que “pot paréixer que el que publiquen les grans editorials es trobe en una línia igual, però realment si es dedica i es llegeix a tots els autors d’estes editorials, veureu que hi ha tantes veus, tons, temes, inquietuds com a escriptors. Mai m’han obligat a escriure de cap tema. Jo escric el que vull”.

Tanquem la conversa comentant les trobades i els comentaris amb els lectors i els clubs de lectura del Matarranya i el Baix Aragó, i va assenyalar amb força que “la marca que deixa una lectura dure molt en el temps. M’agrade veure que els llibres no caduquen i que pots comentar-los passats els anys amb qualsevol persona i els contactes que no són a les grans ciutats arriben a ser importants per als escriptors com els d’avui, ja que parlem amb un lector reial, no contaminat per la crítica. És el lector que està en el seu poble i trie llegir este llibre. Llegeix, ho entén i és molt generós a l’hora de donar la seua impressió”.

Annabel Roda
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

To Top