Valljunquera

Javier Lambán: “Aragó està cridada a fer una funció essencial de reconnexió”

Valljunquera – 4 d’octubre de 2017
20171003 Valljunquera EntrevistaLambán

El president del Govern d’Aragó va estar el divendres al Matarranya, fent de pregoner de les Festes Patronals de Valljunquera. Aprofitant esta visita, Ràdio Matarranya ha entrevistat el president, a qui li hem preguntat sobre les primàries socialistes, el futur hospital d’Alcanyís, despoblació i el procés secessionista de Catalunya, entre altres coses

Estem en el tram final de les primàries socialistes a nivell autonòmic. Com portem este últim espring?

Molt bé. Estic recorrent el territori aragonès, de punta a punta. Estic explicant perquè vull reeditar el meu càrrec de secretari general. Estic explicant a les companyes i als companys del partit socialista que la raó principal és que vull que el Govern d’Aragó surto fort d’este procés. Crec, sincerament, que el Govern d’Aragó està fent en estos moments les polítiques més progressistes d’Espanya, que està desenvolupant d’una manera satisfactòria el programa electoral del 2015, i ha d’arribar a l’any 2019 com a insígnia de la proposta socialista per a eixes eleccions municipals i autonòmiques. Per això és fonamental obtindre el recolzament dels companys en estes primàries. Però al mateix temps, el Partit Socialista, els seus militants, els hòmens i dones que el formen, estem convençuts que este temps nou de la política requereix major participació dels militants per a la presa de decisions del partit, en el control de la tasca que es fa en els governs i ajuntaments, i per això cal renovar estructures, crear processos d’innovació democràtica profunds. I esta segona part d’este compromís és el que vull explicar als meus companys del territori.

Les candidatures i els militants socialistes afronten estes primàries amb il·lusió?

La gent està il·lusionada en estos nous temps. Des de l’any 2011 no governem a nivell nacional. En aquells temps vam perdre molts governs autonòmics, molts ajuntaments. Alguns els vam recuperar l’any 2015. Però per encarar adequadament el nostre país en un moment tan complex com el que estem vivint, pensem que és fonamental recuperar el govern d’Espanya. Per a fer polítiques justes, per a recuperar els serveis públics, per recuperar drets. Per a solucionar problemes gravíssims que té este país i que només es poden solucionar a través de la política i el diàleg com és la situació de Catalunya. Per tot això és fonamental recuperar el govern. I per a això cal un partit fort, un partit unit, un partit compromès. I els militants són perfectament conscients de tot això.

Han passat més de dos anys. Hem superat més de mitja legislatura, una legislatura on l’aparició de només forces polítiques ha modificat les regles del joc. Quin balanç fa Javier Lambán d’estos dos primers anys de legislatura?

Estic bastant content perquè en poc més de dos anys hem complert allò substancial del nostre programa electoral a través d’uns pactes d’investidura que vam fer totes les forces d’esquerra del parlament regional. Vam anar a les eleccions plantejant com una prioritat absoluta la necessitat de revertir les retallades que durant quatre anys va fer el govern de Luisa Fernanda Rudi, de recuperar els serveis públics, l’educació, la sanitat, les polítiques socials. Fer de l’aragonesa una societat igualitària. I avui podem dir que som una comunitat puntera quant a l’aplicació de la llei de dependència. Som una comunitat puntera en polítiques educatives públiques: hem recuperat 1.100 professors que es va carregar el Partit Popular. Som una comunitat puntera en matèria de política sanitària. I per a demostrar que l’esquerra no és ineficient gestionant l’economia, sinó que amb freqüència és més eficient que la pròpia dreta, hem demostrat que sabem gestionar millor l’economia. Les xifres d’ocupació, de creixement, de pes industrial, d’exportacions, són millors que la mitja espanyola. L’atur ha baixat més que a la mitja nacional en estos dos últims anys. Hem desenvolupat, a fons, sectors estratègics per a l’Aragó, com l’agroalimentació, la logística, les energies netes o la cultura. I en els pròxims anys veurem plasmats eixos esforços en la generació d’un treball de qualitat. Pensem que cal invertir molt en investigació i innovació, que és l’única via de generar un treball de qualitat.

Quines seran les prioritats en els pròxims d’anys i que li fa falta a Aragó?

Tenim pendent aprovar algunes lleis molt importants. Per un costat, la llei de capitalitat de Saragossa. Per un altre, la llei de la renda social bàsica, que ens situarà al capdavant en polítiques socials a tota Espanya. Està la llei de la memòria democràtica. També cal remetre una llei sobre innovació i ciència per assegurar recursos suficients com perquè Arago invertisca a la vora del 1,3 per cent del PIB en innovació i investigació. Hem de desenvolupar un pla d’infraestructures educatives dotat d’uns 150 milions que posarà a l’Aragó en una bona posició quant a escoles públiques. Hem de fer lleis relacionades amb la universitat perquè la nostra universitat sigue puntera. També hem d’apostar fort per les plataformes logístiques, una faena molt important.

Quan visite el Matarranya i el Baix Aragó, inevitablement li deuen preguntar pel nou Hospital d’Alcanyís. Com ho tenim, això?

De moment, estem ultimant els detalls amb l’empresa adjudicatària de les obres per a tancar el contracte i per a posar la primera pedra de l’hospital, una cosa que no es pot endarrerir molt més. L’hospital té un termini d’execució de dos a tres anys. Les obres sempre tenen un pronòstic difícil de fer, però en qualsevol cas parlem d’una obra molt demandada. Una obra que l’anterior govern va tractar de fer a través d’una fórmula privada. Natres vam dir que, si guanyàvem, ho faríem a través d’una fórmula pública. L’hospital d’Alcanyís és un projecte irreversible.

Quan parlem de la sanitat, per un costat estan les grans estructures. Però per un altre costat està tot l’equip humà. I en els últims anys s’estan trobant dificultats perquè els professionals de la salut vulguen vindre al medi rural. Com corregim esta situació?

Eixe problema, per desgràcia, no passe només a Alcanyís, sinó que passe a totes les ciutats aragoneses excloent la capital. Tenim problemes, en molts casos, per a trobar especialistes a Osca, Terol, Jaca, Alcanyís o Ejea. La gent vol viure a Saragossa, cosa que denote que ens enfrontem a un fet que ajude poc a combatre la despoblació. Hem entès que l’única forma d’assegurar l’existència d’especialistes fora de Saragossa és a través d’estímuls pactats amb els sindicats i que ajuden la carrera professional dels metges, del personal sanitari, a que facen desitjable la prestació dels serveis al medi rural. És un assumpte que ens porte de cap i que crec tenim ben encarat.

Com vostè diu, tenim un problema. Saragossa cada vegada menge més gent. Per contra, el medi rural està cada vegada més ressentit. Què fem?

Aragó i altres set comunitats d’Espanya tenim este gran problema. I ha segut, per cert, un home de Terol com el conseller Vicente Guillén qui ha treballat molt bé amb altres autonomies afectades per la despoblació i qui va fer els treballs necessaris perquè a la conferència de presidents celebrada a primers d’any fórem capaços de posar damunt la taula este problema, fent entendre que és un problema d’estat i que, per tant, necessite solucions d’estat. Sobretot, per a convéncer el Govern d’Espanya que siga el portaveu d’esta preocupació nostra davant la Unió Europea de cara a futures ajudes i tenint en compte el fet de la despoblació. Hi ha països del nord d’Europa que tenen ajudes per a combatre la despoblació, i falte convéncer la Unió Europea de que Espanya té este problema. Però al mateix temps, i a l’espera de que estes línies de treball porten resultats, estic convençut que el treball que fem des de les administracions van en la línia de combatre la despoblació. Miracles i baretes màgiques no en tenim. És un problema difícil de combatre. Tenim una cultura eminentment urbana. I el que hem de fer és dur als pobles bons serveis educatius, bons serveis sanitaris, generar oportunitats de treball. Cada mesura que fem va dirigida a detindre el fenomen de la despoblació.

Esta entrevista s’ha fet el dia de Sant Miquel. Precisament al Campell, avui es fa entrega del premi Desideri Lombarte. Quina és la sensibilitat del Govern d’Aragó en matèria lingüística?

Crec que el govern anterior es va equivocar profundament a l’hora de tractar la riquesa lingüística aragonesa, amb una legislació errònia que vam intentar corregir només arribar al govern. Vam intentar que tota Espanya s’oblidés de que aquí vam parlar de lapao, lapapyp i eixes denominacions amb els que vam fer el ridícul més espantós. Ara, en una direcció general de política lingüística, estem mirant de tractar les llengües d’Aragó, el català i l’aragonès, amb el respecte que mereixen, prenent mesures culturals i educatives perquè el dret dels catalanoparlants del Matarranya a la llengua amb la qual s’han relacionat des del seu mateix naixement, puguen exercir-la en plenitud.

Estem en un moment delicat i complex, on inclús s’està qüestionant l’estat de les autonomies. S’ha obert un procés de ruptura a Catalunya del tot incert. Quin paper hauria d’assumir Aragó perquè els llaços entre Madrid i Barcelona no es trenquen del tot?

Per la nostra situació geogràfica, per la nostra història compartida durant segles amb Catalunya, per l’espessa xarxa d’interessos existents entre Catalunya i Aragó, per les relacions socials i familiars, per moltes raons, Aragó penso que està cridada a fer una funció essencial de reconnexió. Portem uns anys assistint a una paulatina desconnexió entre una part de Catalunya i Espanya, i Aragó no pot permetre que això passe. Una hipotètica independència de Catalunya ha d’estremir qualsevol aragonès. Per tot això, estem prenent iniciatives. Ara posarem en marxa una exposició, “Dicen que hay tierras al este”, on volem posar de manifestar que els nexes d’unió són tan forts que seria una bogeria que ho trencàrem. Som veïns de Catalunya. Hem de ser orgullosos d’això. Crec que podem traslladar a la resta d’Espanya la valia del poble català, podem entendre millor que ningú les reivindicacions del poble català, i eixa funció d’interlocució en cap cas hauria de ser infravalorada des de Madrid.

Al mateix temps, quin paper ha d’assumir el PSOE per evitar la ruptura entre el poble espanyol i el poble català?

El PSOE és fonamental. Un PSOE dèbil, que dubte, que no tingue les coses clares, pot ser sinònim de desorganització, de desordre, de ruïna del projecte constitucional d’Espanya com a país. Per sort, el PSOE actual és un partit fort que té les coses clares i està cridat a ser peça fonamental per a la reconstrucció d’eixa unitat amenaçada de trencar-se. És l’element fonamental perquè a través d’una reforma de la constitució totes les parts del país es tornen a acomodar de la manera més satisfactòria possible.

Rubén Lombarte
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

To Top