blog: més qüestió d’imatge

L’altre dia els parlavem d’aquelles pegatines que vam trobar al fons d’un calaix i que ens van fer recordar la història més llunyana de la televisió local de Morella. Aquell TeleMorella dels anys 80 que va evolucionar a mitjans dels 90 cap al Canal Nord Televisió i que ha sofert unes quantes vegades més de canvis de nom i d’imatge. Avui ja no ha segut qüestió de la casualitat el fet de retrobar-nos amb el passat -aquesta vegada el més recent- ja que ens hem enfrontat cara a ara, directa i intencionadament amb el que vam ser.

Canal Nord Televisió ens deixava aquest logotip i la seua imprescindible pegatina. El voler pareixer-nos el més possible a l’esperit de la ja consolidada ràdio comarcal, Els Ports Ràdio, ens va portar a buscar un logo més que paregut amb el de l’emissora germana. Un disseny ja fruit de l’època dels ordinadors i que ens anava a acompanyar uns quants anys, mentre la televisió només emetia per ones a Morella i a Vilafranca, mentre que altres pobles de la comarca s’havien de conformar en veure la televisió comarcal en cintes de vídeo grabades prèviament i que es projectaven en alguns bars i locals socials amb més o menys èxit d’audiència depenent dels casos.

Però els temps canvien, també ho fan les modes, i l’incipient televisió comarcal es consolidava cada vegada més entre l’audiència, el que també havia de servir per a actualitzar-se en quant a imatge gràfica. Així sorgia un logotip que ja començava a apostar pel blanc i negre i que, sens dubte, era el germen de l’actual “nord“. Uns quants ulls miraven a l’espectador de la mateixa manera en que els espetadors havien de mirar la tele: intensament; tot s’acompanyava d’un eslogan que també va calar fort entre la població: “esta nit, mira’t a la tele”, llançat a l’estiu de 1998 i que volia reflectir que a la televisió local -contràriament a les grans cadenes de televisió local i autonòmica- qualsevol pot ser protagonista durant uns minuts i en el moment menys pensat. Una campanya publicitària que va estar recolzada per milers de pegatines que es van repartir durant les festes de Morella i que la van convertir en una de les frases populars d’aquells intensos dies d’agost de fa més de deu anys.

Canviava la dècada i arribaven noves formes d’entendre la televisió. Canal Nord Televisió tenia que canviar de nom un altre cop i entrava a formar part de la xarxa Locàlia, amb la idea de reproduïr en la televisió un model de fer comunicació que es demostrava triomfador: barrejar en un mateix canal la televisió generalista i la televisió de proximitat, amb la que l’espectador podia veure allò més llunyà i alhora allò més proper sense necessitat de canviar de canal. “Lo lejano y lo cercano, con Locàlia lo tienes todo” va ser l’eslogan escollit des de Madrid per tal de ver veure les intencions d’aquest nou canal. Cada cop l’invent es feia més gran i les cares de la gent d’ací es barrejaven en la graella amb grans comunicadors com Juanjo de la Iglesia, Concha Galan, Javier Gurruchaga o un jove periodista dels informatius que prompte es decantaria per la premsa rosa, Javier Cantizano. Dos logotips ens acompanyaren en aquesta aventura televisiva sense precedents i que ens va fer crèixer com a professionals, ensenyant-mos de primera ma com funciona un canal de televisió més gran del que estàvem acostumats a fer.

Però el món digital es va arrimant cada cop més i cal plantejar-se la televisió d’una altra manera. Ara no és es tracta ja d’aconseguir grans audiències, ja que els canals es multipliquen i les audiències es fragmenten. I per tal d’adaptar-se als nous temps, aprofitar i potenciar allò que és nostre, naix “nord”, amb nou logotip, noves ganes, noves emocions… i amb l’esperit del TeleMorella i del Canal Nord Televisió barrejat amb la professionalitat de Localia.

“Nord” ja naix preparat per a l’immiment pas a la TDT, amb una programació on alló que més ens interessa té més espai: les notícies de la nostra terra, la retransmissió dels Plenaris de l’Ajuntament de Morella, reportatges sobre les nostres festes… i sobretot el fet de no estar lligat a horaris concrets, ja que tots els espais s’ofereixen en multidifusió. Però això ja no és història. És present.

<<entrada següent | entrada anterior>>