blog: qüestió d’imatge

foto_nordblog_600x

Buscant i rebuscant per eixos caixons, calaixos, estants i altres llocs que més val no mencionar, sempre es té la possibilitat de retrobar-se amb el passat. De vegades són aquells records que més val la pena oblidar i que ens porten a reviure moments que preferiríem deixar passar per a sempre; però altres vegades el que ens trobem de casualitat ens recorda els temps de l’infantessa o de la joventut i que ens fa tornar a ser tant joves com vam ser al recordar els bons moments que ens ha deixat el passat. És el cas del que els volem contar avui.

Allà dins d’un calaix, dormint el somni dels justos enmig de mil papers més i altres tantes pegatines festives, ens ha aparegut avui un record dels primers anys de l’inoblidable TeleMorella. Si la memòria no ens falla, el color del fons de la pegatina era blanc: miren si han passat anys. Manolo Monfort és qui feia aquell dibuix que ha passat a la història de la comunicació local morellana: una càmera molt més moderna de les que es feien servir i un presentador avergonyit a punt de parlar pel micro, que no era precisament de corbata.

El començament dels anys 80 portava les més entranyables i participatives Setmanes de la Joventut de la història -entre altres coses perquè malauradament hi havia més joves dels que hi ha ara- però també era l’època en la que uns quants joves apassionats per la comunicació emprenien la bogeria de fer un poc més de feina, en la seua setmana festiva, i encetar les emissions d’un canal de televisió que arribaria lluny.

Ningú apostava en aquell moment que una televisió que ni tant sols emetia arribaria a convertir-se en l’actual “nord”, el canal de 24 hores de notícies de la comarca dels Ports. I és que els primers programes de TeleMorella no es podien captar encara des dels televisors morellans i, per a veure què passava a la Setmana de la Joventut, calia anar al bar Escori, on es pasaven les cintes davant un nombròs públic. En aquells moments, segur que pocs joves sabien que allò mateix que feien ells -el anar al bar a veure la tele- ja ho havien fet els seus pares unes dècades abans, quan els aparells receptors de televisió encara no estaven a l’abast de tothom. En aquest cas el problema econòmic no era dels que tenien que comprar-se una tele per a veure TeleMorella, sinó dels de TeleMorella que no teniem diners per a fer una tele convencional.

Però no van tindre que passar molts anys per a que açò fóra una realitat. I tampoc van passar massa anys fins que arribava un nou logotip de la televisió local de Morella. I, amb més o menys ús, va ser un dels més duradors. Aquell gran “TV” junt amb el “Morella” va eixir de l’imaginació de l’imprempta de Ricardo Querol i de les seves mans tant artistes com artesanes.

La dècada dels 90 ja estava entre nosaltres i les emissions de TeleMorella sofrien alguna que altra irregularitat. Durant alguna Setmana de la Joventut les imatges d’allò que passava no teníen el seu reflex en cap televisió… però l’any 1991 va ser tot un revulsiu i, amb forces renovades començava una nova història. Aquell any la setmana més joves es va poder seguir amb tot detall per la televisió local, naixien programes per als xiquets, com el Girigoll que de tant en tant és recordat pel programa Nova Oportunitat i que també implicava als més jovenets per a fer la tele de tots. L’any següent, el 1992, era temps de l’Expo a Sevilla i de les Olimpiades, i el TeleMorella apostava per allargar la clàssica emissió d’una setmana a l’any a tot el mes d’agost. Per primera vegada eixe any olímpic es podia veure per la tele els encierros, els pelegrins, les figues i l’aiguardent o l’animada xaranga.

Un poc després, l’any 1996, la tele local de Morella, el TeleMorella de tota la vida, passava a la història. La tele començava a donar els seus primers passos per tal de fer-se comarcal, i calia canviar-li el nom. Com la vocació d’expansió ja estava present, el canal passava a denominar-se canalnordtelevisió. Però això ja és una altra història que els contarem el dia en que trobem alguna altra vella pegatina en el fons d’algun calaix amagat…

<< entrada següent | entrada anterior >>

Deixa el teu comentari