LA FALSA: “El dra©ma grec”
És molt possible que la solució al problema econòmic que Grècia pateix és ben difícil de trobar. I és ben clar que qui no va a trobar-la sóc jo, però si que vull expressar la meua opinió al respecte. No vaig a ser jo qui negue perquè no ho sé, com en alguns llocs s’ha dit, que l’administració grega ha estat superpoblada de funcionaris massa ben pagats, tampoc sé si els grecs comprant la mortadel·la més cara o menjant iogurts han viscut per damunt de les seues possibilitats. Amb tot, s’haurà de dir que si és cert eixe comportament ostentós del poble grec ho és igual ara que fa tretze anys quan eren necessaris per a l’euro.
El que sí tinc clar és que la ciutadania del primer país de la democràcia ha parlat i ha dit que prou, la gallineta ha dit que prou i se n’ha fartat. Un bon amic meu publicava un twitter el passat diumenge en el que deia que Grècia va llegir Estellés quan deia allò de ‘arribarà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot’. Així sembla que ha estat. I ara què? Culparem als grecs de tot? O hem de començar a analitzar la incompetència de la Troika?
Només posaré un exemple, els tres darrers presidents del Fons Monetari Internacional (FMI) han estat Cristine Lagard, Dominique Strauss-Kahn i el nostre Rodrigo Rato, tots tres han passat pels jutjats. Estos tres personatges serien capaços de mirar als ulls dels europeus i la resta de ciutadania mundial i aguantar la mirada amb gallardia? Tindrien agalles de dir cara a cara a grecs, espanyols, portuguesos, irlandesos… arruïnats, que han viscut per sobre de les seus possibilitats?
Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa
