L’EXILI: “Elogi del caganer”
L’anunciat desbloqueig de les relacions entre Cuba i els Estats Units ha ocupat, com era d’esperar, bona part dels espais informatius a tot el món. Inevitablement, tant a la premsa escrita com a les televisions, han proliferat imatges de la perla del Carib. Allà, ara mateix, també és vigília de Nadal. Si fa no fa, des del 1492. Abans de l’arribada dels colonitzadors, els ritus i les tradicions s’hi celebraven amb altres formats. Les penúries de tota classe, allà i ací, deixen poc espai per a reflexionar sobre els contrasentits d’algunes simbologies. Hi havia, per exemple, la foto d’una senyora asseguda a l’hamaca amb les cames estirades, davant sa casa a La Havana. Tenia un posat de qui encara no ha calibrat l’impacte de la normalització de relacions amb els Estats Units, o potser li importa ben poca cosa perquè no alterarà massa el seu ritme de vida. A la foto, però, hi havia un element que lligava la imatge a l’actualitat. Al costat de l’hamaca lluïa un arbre de Nadal. Les influències culturals hegemòniques provoquen aquesta classe de disfuncions. L’arbre de Nadal és un símbol que prové de geografies nòrdiques, amb paisatges nevats, temperatures baixes, i Pare Noel gras, ben abrigat i amb caputxa vermella. A La Havana, a Cuba, les temperatures oscil·len entre els 20º i els 35º. Tot l’any. Allà no neva, ni per equivocació, la gent ajusta els biorritmes al clima caribeny i qualsevol senyor amb aspecte de Hemingway, abric i caputxa tèrmica aniria camí d’un psiquiàtric.
L’arbre engalanat amb llums, estrelles, regals i un punt de neu artificial és el top mundial quant a simbologia nadalenca, perquè malgrat tot s’erigeix com una imatge neutral en mig d’un aclaparador catàleg d’influències religioses, cadascuna amb el propi atrezzo i parafernàlia. A més a més, des dels interessos comercials l’arbre resulta més pràctic i universal a l’hora d’estimular els mals hàbits consumistes d’aquestes dates, tan propenses a l’abús i a la compra irracional. A La Havana, com a Panamà, Veneçuela o Guinea Conakry, l’arbre de Nadal esdevé un impossible, un vestigi colonial i una extravagància, es mire com es mire.
Ací, en canvi, tenim per triar: arbre nadalenc, betlem, Pare Noel, Sant Nicolau –si hi ha immigració nòrdica- i els Reis Mags d’Orient. La simbologia religiosa va perdent sentit, a mesura que s’imposa la dictadura financera i l’obertura de comerços en jornades ininterrompudes. I és que per a la ciutadania és més fàcil enganxar-se a la lògica comercial, que no a la ficció d’uns mags –que fa molt temps que s’hi sap que són els pares-, o al portal d’una perifèria palestina on troba refugi una família que no para de rebre visites. I és que cal molta imaginació per a acceptar la lògica d’un betlem on l’únic element autèntic i real és el caganer. Ací i a Cuba.
Més informació: L'exili | Manuel S. Jardí
