‘El frente invisible’ ens aproxima les unitats especials republicanes que sabotejaren les ofensives franquistes
La Llibreria Serret de Vall-de-roures va canviar este cap de setmana de registre i va tindre una presentació d’excepció. L’investigador Francisco Cabrera va portar el matí del diumenge 9 de març l’obra ‘El frente invisible. Guerrilleros Republicanos 1936-1939‘ (editorial Silente). Treball d’investigació que ens aporta un concepte fins ara desconegut sobre la Guerra Civil Espanyola. I no és altre que les unitats especials que van lluitar en el front de la República, el XIV CE, primera unitat moderna d’operacions especials dels exèrcits contemporanis. Unitat que va actuar com guerrilles en el camp enemic, sabotejant les ofensives franquistes.
Cabrera, que ha encapçalat este projecte amb Domingo Blasco, va explicar per a Ràdio Matarranya que “era un dels pocs temes que encara no s’havia tractat de la guerra. I és senzillament perquè cap historiador, fins ara, havia tingut accés a documentació autèntica; i perquè totes les accions d’estos combatents o guerrillers eren documentació confidencial, secreta, a la que només tenia accés l’Estat Major Central”. 400 quilos de documentació que el coronel Estrada es va emportar a França i va enterrar en un jardí fins que va passar la Segona Guerra Mundial. Instaurada la democràcia, els documents van tornar a Espanya, recuperats en el gran Arxiu de Salamanca.
El XIV CE va ser una unitat especial. Estava formada per uns “combatents que van ser seleccionats per la seua valentia. Havien de tindre una capacitació especial. I després de fer uns cursos, actuaven d’una manera diferent dels combatents normals”, va apuntar Cabrera. No eren combatents del front, “sinó que estaven darrere les línies enemigues. Feien sabotatges, volaven trens, ponts, llocs de comandament. Segrestaven militars per a interrogar-los, captaven informació per plantejar ofensives, com ara Jarama, Brunete o la Batalla de l’Ebre. Prèviament, actuaven per contra-restar les vies d’accés al front” de l’enemic, boicotejant les vies de tren, les comunicacions o les telegràfiques.
. Molta presència prop de casa
Esta guerrilla especial “va tindre accions molt importants en l’ofensiva de Saragossa, a Belxite, també en la toma de Terol. I en l’ofensiva d’abril de 1938, van ser els que van frenar una mica la retirada republicana cap a l’Ebre, volant ponts i ferrocarrils, com ara el túnel de Valdealgorfa, els ponts entre Alcanyís i Gandesa, les connexions de Vall-de-roures, Arnes i Prat de Compte”. En el llibre trobarem la història completa “de la guerrilla republicana durant la Guerra Civil. A partir d’octubre del 36 ja actuen les guerrilles. Primer van actuar fugits, aquells que quedaven dins les línies nacionals i que actuaven de manera anàrquica”, va recordar l’investigador.
I quan els republicans va veure que existia eixe potencial, “van decidir enviar armes i oficials d’instrucció. Van arribar també els assessors russos, que van aconseguir fer les seues pròpies unitats guerrilleres”, va destacar Francisco Cabrera. L’investigador va recordar que “el govern no era molt partidari de la guerrilla perquè la seua actuació era indiscriminada, propagandísticament no era rentable. Però els russos sí que n’eren, de partidaris. Els assessors russos van portar oficials experimentats en la lluita guerrillera de Rússia contra Finlàndia. Tenien coneixements de sabotatge. I conforme avançava la Guerra Civil, la República va fer el seu propi batalló de guerrillers”.
En esta guerrilla també es van viure les tensions pròpies entre comunistes i anarquistes. Tant els anarquistes del Front d’Aragó com els organitzats russos “no volien entrar en la coordinació de l’Estat Major fins que se’ls va amenaçar en detencions. Per això es va aconseguir articular el febrer del 38 una unitat militar que va estructurar la lluita de les guerrilles, donant-los el CE XIV”. També és cert que “les columnes milicianes anarquistes van intentar muntar les seues pròpies unitats guerrilleres i primer, quan el Govern Republicà va estructurar la guerrilla, s’hi van negar”. L’obra es pot trobar a la Llibreria Serret.
Més informació: cultura | Llibreria Serret | llibres
