Abadía: “Queretes és un dels pocs pobles que quan li van confiscar el mata-segells en va crear un de propi”
El col·leccionista i especialista en filatèlia Alejandro Abadía va desvetllar als veïns de Queretes la rica i documentada història postal del seu municipi. Abadía va sorprendre els veïns del municipi explicant-los diferents aspectes de la història de les seues comunicacions, com ara que “Queretes és un dels pobles on hi ha major documentació postal de l’època prefilatèlica”, o que “el municipi és un dels pocs de la província que quan als anys 40 el règim franquista els va confiscar el mata-segells van tindre el 
valor de crear-ne un de propi, allò que entre els especialistes s’anomena marca de fortuna”.
La història postal de Queretes va ser la gran protagonista de les Jornades de Filatèlia organitzades per l’Associació Cultural El Medievo en les que va participar el col·leccionista i especialista en la matèria Alejandro Abadía. Ell, a més de col·laborar amb l’exposició de documents postals instal·lada a la sala d’exposicions Tomàs Riva, també va oferir una breu conferència respecte a la història de les comunicacions al municipi matarranyenc.
Abadía va començant aclarint que la història postal d’un municipi és la crònica de les seues comunicacions. És a dir, “la crònica de les comunicacions d’un poble des que Felip V va instaurar correus com a servei públic el 1711 fins a l’actualitat. La història postal és construeix de tots els documents i textos que hem sigut capaços de conservar”. Després d’este aclariment, el ponent va entrar en matèria, explicant de manera general les principals característiques de la crònica postal del municipi.
Queretes és un dels municipis de la província de Terol que es conserven més cartes de l’època prefilatèlica (1790 – 1808) pel fet que un representant comercial d’un indià català treballava al municipi i de forma periòdica enviava informes de la seua feina al seu cap que residia a Catalunya. “Gràcies a un arxiu català que tenia tota la correspondència d’este representant s’han pogut recuperar un gran número de textos vinculats a Queretes”, va explicar el col·leccionista, qui també va afegir que “a nivell filatèlic són molt interessants les marques que tenen els sobres i que ens indiquen si les cartes s’enviaven cap a Catalunya, Aragó o València”. Tot i que Abadía va reconèixer que el seu principal interès d’estudi recau en l’aspecte filatèlic dels documents, també va assenyalar que “estos documents ens donen a conèixer moltíssimes coses del municipi. Les mesures que es feien servir, els pesos, la moneda, 
com eren les collites, els successos més importants de cada època… Moltíssima informació útil per als historiadors i que és el que més interessa a la gent de cadascun dels pobles en els quals he estat realitzant conferències respecte a la seua història postal”.
Al llarg de la seua intervenció, Abadía va repassar diferents aspectes respecte a la correspondència de Queretes, dels que va destacar que el municipi va ser un dels pocs que després què el règim franquista els confisqués el mata-segells als anys quaranta va tindre el valor de crear-ne un de propi. “Allò que més valoro de tot el material que tinc vinculat a Queretes és una carteria de fortuna, una marca de fortuna dels anys quaranta que està a dos segells solts de Franco. Bàsicament és un mata-segells per datar les cartes que va fer el poble quan el règim els va confiscar el que tenien. És una peça molt excepcional. De fet jo en cinquanta anys sol n’he trobat dos. Ho és perquè en aquelles circumstàncies s’havia de tindre molt de valor per crear el teu propi mata-segells quan el règim t’ha confiscat l’oficial”.
Finalment, Abadía va animar als presents a valorar la història postal del seu municipi, part de la qual es va poder observar a la sala d’exposicions Tomàs Riva, perquè forma part de la seua història i de la seua cultura.
Més informació: història
