DGA projecta noves basses a les plantes de biogàs de Pena-roja i Vall-de-roures
El Govern d’Aragó ha projectat noves basses a les plantes de tractament de residus de Pena-roja i Vall-de-roures, unes plantes de purins que poden ser determinants de cara a la gestió dels residus ramaders que es generen en el territori. En concret, la DGA ha enviat el modificat d’una segona bassa i d’una conducció d’aigües per a reg de suport previstes a la planta de biogàs de la capital del Matarranya, i que una vegada en marxa tindrà un potencial de 0,5 mega-watt. Esta bassa anirà destinada a l’emmagatzematge de substrats per a la producció de biogàs, igual que la prevista a Pena-roja. Una bassa que, segons l’alcalde d’esta segona localitat, Francisco Esteve, serà determinant per al futur de la planta de tractament de la conca del Tastavins.
I és que la congelació de les primes que rebien les plantes de cogeneració de tot l’estat suposen un altre entrebanc per als projectes de Pena-roja i Vall-de-roures. El Ministeri d’Agricultura i el Ministeri d’Indústria estan buscant una eixida per evitar que les 29 plantes de cogeneració que s’encarreguen de la gestió de purins excedents no tanquen, ja que tenen un paper clau en la gestió mediambiental, sent la indústria agroalimentària un dels motors que sosté l’economia nacional. Davant esta realitat, aquelles plantes que encara no han entrat en marxa estan mirant de ser el més autosuficients possibles. I això pot ser possible aprofitant no només fems i purins, sinó també gestionant els cadàvers d’animals, la matèria orgànica o les restes dels alpetxins.
Les obres de les basses encara no han començat, però Esteve va recordar que “ho faran prompte”, amb una aportació econòmica d’uns 300.000 euros. Pena-roja encara ha de decidir on anirà la nova bassa, la qual tindrà un paper rellevant. Esteve va explicar que les plantes de biogàs van nàixer amb l’objectiu de complementar unes plantes de purins que, per sí soles, “no eren autosuficients”. Però per crear el gas que acabarà generant electricitat també es poden aprofitar altres excedents agrícoles i ramaders, com la sansa de l’oli o els cadàvers. A més, i després d’una visita a Valtierra (Navarra), els veïns del Matarranya van descobrir que a través d’estes plantes també es pot aprofitar la matèria orgànica, que per ara no es gestiona al territori.
. Vital per als ramaders
La recent declaració de Fontdespatla, Mont-roig i Pena-roja com a ‘zona vulnerable’ ha fet que la posada en marxa de la planta de biogàs del Tastavins sigui clau perquè els ramaders puguen fer la seua faena en les mateixes condicions i sense veure’s forçats a reduir la seua cabanya. Fa uns dies, Comarca del Matarranya i Diputació Provincial van recolzar dos mocions presentades pel PSOE perquè se subvencione el transport de purins des de la conca del Tastavins a altres zones de la província que puguen aprofitar-lo com a fertilitzant. Les mocions, aprovades per unanimitat, pretenen ser una ajuda temporal fins que es posen en marxa les plantes de tractament de residus agrícoles i les plantes de biogàs.
Més informació: agricultura | ramaderia
