Criden a la unitat i la rebel·lió contra el nou canon de sanejament
El nou canon de sanejament preocupe. Preocupe no només perquè es creu que dispararà el preu de les aigües per cinc, sinó perquè l’hauran de pagar tots els ciutadans d’Aragó a partir de l’1 de gener de 2014, independentment d’on visquen, de que tinguen depuradora projectada al municipi o no, i de que esta estigue construïda o no. La seu de la Comarca va aplegar la nit del dijous 21 de novembre una conferència on es va parlar del nou canon de sanejament d’Aragó i on es va qüestionar que Aragó hagi fet les coses bé. En la reunió van intervindre Pedro Arrojo, professor de seguiment econòmic de la Universitat de Saragossa, Enrique Ortega, responsable del CEDEX sobre depuració i sanejament biològic, així com Abel Lacalle, catedràtic de Dret Ambient Europeu per la Universitat d’Almeria.
En declaracions a Ràdio Matarranya, i exposades les preocupacions que van transmetre alcaldes i regidors d’alguns municipis del territori, Arrojo va defensar que “ens estan multiplicant per cinc el que paguem ara per l’aigua. Ens ho estan multiplicant per cinc i seguirà augmentant si no reaccionem no perquè sigui el cost real del que necessitem per a depurar l’aigua, sinó perquè és el cost d’un negoci privat que ens han imposat per la porta de darrere”. Arrojo va apuntar que “ens han privatitzat els serveis de sanejament. Han transformat un servei públic en un negoci. En un negoci obscur on estan sobredimensionant les plantes de sanejament que s’han de construir on s’estan utilitzant tecnologies inadequades”. Durant la conferència es van donar alternatives ecològiques i econòmiques a les depuradores projectades per la DGA i que poden ser molt útils.
. El cas de Favara
Pedro Arrojo va apuntar també que els nuclis de població “de menys de 2.000 habitants de tota Europa i de la resta d’Espanya, a excepció d’Aragó, estan utilitzant massivament depuradores com la de Favara”. Estes costen “10 vegades menys de construir, i el cost de manteniment és dividir-ho per 25. Si mantenir una depuradora projectada coste 100, estes suposen 4”. Durant la conferència es va parlar dels diversos tipus de depuradores que existeixen, i es va recordar que els ciutadans no han pogut triar la depuradora sinó que això ha vingut imposat des de dalt, incomplint-se la legalitat. “El procés d’avaluació ambiental estratègica obligue el promotor a fer una anàlisi d’alternatives. I si l’anàlisi d’alternatives s’hagués fet, els ciutadans hagueren pogut dir que una o altra depuradora era la més adequada. Però això no s’ha fet”, va apuntar Abel Lacalle.
A la regió dels Pirineus ha eixit un moviment contrari als projectes de depuradores que contemple DGA i han cridat a la insubmissió. Pedro Arrojo va concretar que “allí s’han plantejat clarament que no pagaran i que interposaran contenciosos jurídics davant els tribunals, al mateix temps que s’està fent una denúncia europea”. Es tracte “d’obrir un front jurídic important, coordinat pels ajuntaments afectats i un front social per a presentar un front comú davant esta pujada del preu i davant un pla no discutit, imposat i a sobre privatitzat”. I és que a Osca, els municipis afectats consideren que “no es pot acceptar que pobles als que no se’ls ha construït la depuradora paguen ara el doble per un servei que no estan rebent”. Municipis com Biescas o Murillo de Gállego han posat el crit al cel davant un canon que consideren injust.
. ‘Han transformat l’aigua en un negoci’
El professor en seguiment econòmic va reconèixer també que el Govern d’Aragó, si tu no pagues, “pot prendre mesures. I ho farà si l’acció de rebel·lia és aïllada. Però no ho farà si el front social té suficient vot i poder per a expressar-se a Aragó, Espanya i Europa. Es pot exigir, però és il·legítim”. Per això, s’està plantejant fer un contenciós i no pagar fins que no es resolga. “Que un jutge digui si hi ha dret o no. I a partir d’aquí, obrir una ampla mobilització ciutadana” que denuncio “que no hi ha dret de pagar una milionada i que qui se’n beneficie són unes empreses privades que han transformat l’aigua en un negoci”. Segons Arrojo, cal “impedir la temptació per part de l’autoritat competent de castigar els ajuntaments i ciutadans que estan exercint legítimament el seu dret a denunciar un pagament injust”.
Més informació: aigua
