Javier Palomo: El conflicte basc “s’ha de tractar amb molt de respecte”
El docent i escriptor Javier Palomo va estar recentment per la Llibreria Serret de Vall-de-roures, on va presentar la seua primera novel·la ‘El avispero’. Segons el seu autor, el llibre “tracta sobre la vessant humana del terrorisme”. Palomo va concretar que “m’he centrat en estudiar el tema d’ETA, del País Basc, d’una gent que pensa d’una forma diferent, actua d’una forma diferent i han estat recolzant d’una manera implícita a una banda terrorista que ha estat molt immersa en la societat basca”.
Palomo, que és natural de Pena-roja però viu de fa molts anys a Castelló, va afegir que “sempre m’ha cridat molt l’atenció aquest tema. L’he estudiat, l’he investigat, he viatjat sovint al País Basc i em vaig adonar que tenia molt de suc i profit traure’l”. A la vegada, l’autor reconeix que “era un repte perquè era la primera novel·la”. A més, Palomo va dir també que “la novel·la té una visió molt externa del que és el terrorisme perquè jo no he viscut mai al País Basc, però he tingut interès i he procurat ficar-me dins d’aquell ambient, conèixer-lo, ficar-me dins d’una família que tingui un parent o un element proper a la banda terrorista”.
A la vegada, Javier Palomo va remarcar que “m’ha resultat un tema molt profitós, del que es poden extraure moltes coses, però que s’ha de tractar amb molt de respecte. Les coses han canviat per a bé, s’ha superat el clima de la por. I una vegada has conegut el tema més a fons, ho veus d’una forma diferent, sobretot quan comences a reflexionar i pensar de tots els pros i contres de la gent que està en aquella societat”. Sense anar més lluny, Palomo va recordar que “la primera vegada em va sobtar que la Guàrdia Civil d’allà no era com la que estava acostumat a veure aquí, sinó que era una Guàrdia Civil que ens va encanonar amb la metralleta”.
L’escriptor natural de Pena-roja va defensar que amb ‘El avispero’ “no vull tampoc ser massa ambiciós”, més quan “sóc una persona de fora. Però, efectivament, el lector es pot apropar més a l’ambient, al com viu una persona que viu en aquest món i pot relacionar-se amb els amics, les persones, i viure al marge de les armes i les pistoles”. Pel que a la vessant més humana del llibre, Palomo entén que “el fet que una persona pren postura” en un conflicte com aquest “és perquè les seues creences, els seus pensaments, les vivències i inclús l’herència familiar fa que pensi d’una forma o una altra”.
Al marge del contingut del llibre, Javier Palomo també va voler explicar el què ha suposat aquesta novel·la com a repte personal. “Sóc professor de matemàtiques, i sé que no hauria de tindre aquestes vel·leïtats o aficions. Però és un repte. Perquè jo escrivia coses més personals, temes que em tocàvem més a mi, com d’alguna malaltia… i ser el narrador de la història ha suposat un canvi radical en la meua forma d’escriure. No sé si tornaré a tindre eixa guspira d’inspiració. Però això m’ha ajudat”.
Més informació: cultura | Llibreria Serret | llibres
