Les festes de Forcall mostren l’esforç dels veïns per mantenir totes les seves tradicions


________________________________________________________
comarquesnord.cat, Forcall
diumenge, 22 d’agost de 2010

El primer cap de setmana de festejos, els patrons de Forcall són els protagonistes de la festa. El dissabte la patrona va ser visitada a la seva ermita, i portada en processó al poble on aquest diumenge ha tornat a veure ballar totes les danses forcallanes.

Ha estat en la plaça major on l’àngel ha pregat a la Consolació per tots els veïns del poble, i ha estat allí també on “els varetes” han fet un dels seus castells per saludar la patrona i demanar un fort “Visca la Consolació”. Aquesta dansa desenvolupa un dels passos més antics dels que conserva el poble. Els xiquets fan sonar els bastons al ritme dels passos marcats, mentre un es posa davant de l’altre, fent avançar la cua.

Després estan els arquets, representant els oficis de fusters i obrers, que de blau i blanc, porten mig arc ornamentat amb molts colors. Els moviments dels arcs al ritme de la música posa color a la vesprada.

Els balls continuen, amb els llauradorets. Els xiquets, vestits com petits llauradors, representen aquest antic gremi. Els seus peus es mouen al ritme de les castanyetes, però sobretot, al compàs del que marca el ballador. Els xiquets posen tota la seua bona intenció, encara que algun que altre pareix més interessat en les moltes càmeres que en aquesta jornada hi han a Forcall.

Les següents són les llauradoretes, que segueixen un moviment semblant però amb algunes peculiaritats. Només porten una castanyola, perquè l’altra mà la tenen ocupada en portar un cistell amb un ramell d’alfàbrega.

De les llauradoretes, a les gitanetes. Vuit joves amb saies de seda i mantó de Manila ballen amb la mà a la cintura fent i desfent el dibuix a la fusta. És la seua manera de treballar la cinta, com imitant el treball en cànem, tela i cintes del artesà de l’espardenya. Les vuit tires blanques, grogues, blaves i verdes posen més color a la processó. Un jove, conegut com barrero, és l’encarregat d’aguantar la barra on es va teixint el mosaic.

Dos xiquetes i un xiquet que enguany han pres la comunió, portant una palma a la mà també prenen part en aquest retaule.

Però sens dubte una de les danses més boniques, i més cansades són “Els dansants”. El color roig del mantó amb el que els balladors envolten la seua cintura sembla volar amb el seu complicat joc de cames. Vuit joves fan aquest ball al so de la música del gaiter rememorant la que és considera la dansa més antiga d’entre totes les que tenen lloc a Forcall. Els joves porten sinagües a més del mantó. El vestuari es completa amb una camisa blanca, les calces, les muscleres i, sobretot, un fanal al cap on porten un ramillet. Tots alhora o en grups de quatre, aquestos joves demostren la pervivència de les tradicions forcallanes.

Per darrere dels balls, la peanya de la Verge, la patrona dels forcallanas escoltada per les autoritats religioses i municipals.

Després del descans pertinent, per la nit les danses tornaran a sortir per tal de rememorar l’entrada de les relíquies de Sant Víctor, el patró, al poble de Forcall.

Més informació: | |